Dues llunes en el mateix mar (Marta Pérez i Sierra)

Dues llunes en el mateix mar

          I

M’he traït en veure’t.
Sostenidors vermells de randes menudes
premen els teus pits desvergonyits.
Són ocells que vull amanyagar.
Ulls clucs t’admiro, desconeguda.

Torna els sospirs als meus dits.
Torna el blau al meu sexe.
Obre’m.
Closa en la rutina,
presonera de la fidelitat signada,
em moro.
Maduixes negres en els llençols...

          II

Amb les mans, la boca, els pits...
ens estimem.
Amb la paraula als ulls com
dues llunes en el mateix mar,
sensacions en vers,
aventurarem besar-nos la tendresa.

          III

Si jo fos el teu mar
fóra de seda el meu tacte
i de pomes novelles la meva olor,
només per a tu.
En els teus llavis eterns
la lluna –rosa blanca- s’hi gronxa.
La tristor del teu gest se m’ofereix,
el meu cos serà el teu recer.

Si jo fos el teu mar
callaria les onades i la sal.
T’oferiria tots els blaus a tu.
Fugirien els dits invisibles
que tan sovint t’acaronen.

Marta Pérez i Sierra
(Barcelona, 1957)
Dues llunes en el mateix mar

Referència:
Pérez i Sierra, Marta. Dues llunes en el mateix mar. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html