"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Dues llunes en el mateix mar
(Marta Pérez i Sierra)

Dues llunes en el mateix mar


          I

M’he traït en veure’t.
Sostenidors vermells de randes menudes
premen els teus pits desvergonyits.
Són ocells que vull amanyagar.
Ulls clucs t’admiro, desconeguda.

Torna els sospirs als meus dits.
Torna el blau al meu sexe.
Obre’m.
Closa en la rutina,
presonera de la fidelitat signada,
em moro.
Maduixes negres en els llençols...

          II

Amb les mans, la boca, els pits...
ens estimem.
Amb la paraula als ulls com
dues llunes en el mateix mar,
sensacions en vers,
aventurarem besar-nos la tendresa.

          III

Si jo fos el teu mar
fóra de seda el meu tacte
i de pomes novelles la meva olor,
només per a tu.
En els teus llavis eterns
la lluna –rosa blanca- s’hi gronxa.
La tristor del teu gest se m’ofereix,
el meu cos serà el teu recer.

Si jo fos el teu mar
callaria les onades i la sal.
T’oferiria tots els blaus a tu.
Fugirien els dits invisibles
que tan sovint t’acaronen.

Marta Pérez i Sierra
(Barcelona, 1957)
Dues llunes en el mateix mar


Referència:
Pérez i Sierra, Marta. Dues llunes en el mateix mar. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]