Dolces llàgrimes de poeta
Un nou desencís amorós
i tornà el dolor al poeta,
tancat a l’habitació;
en si mateix, tancat.
Anhelant la seva aimia,
les llàgrimes acumulava
sense poder-les vessar.
Cadascuna era un record:
els seus ulls, els seus somriures,
les seves mans, els seus batecs,
les seves tendres carícies,
les perfeccions del seu cos.
I en obrir el vell quadern
on els poemes pintava
amb colors de sentiments,
va remembrar aquella imatge,
la de la seva estimada,
i aquells ulls de trist poeta
les llàgrimes alliberaren
i en caure, sense detura,
lliscant pel full, amb dolcesa,
arrossegaren els mots
i llevaren l’amargura.
i tornà el dolor al poeta,
tancat a l’habitació;
en si mateix, tancat.
Anhelant la seva aimia,
les llàgrimes acumulava
sense poder-les vessar.
Cadascuna era un record:
els seus ulls, els seus somriures,
les seves mans, els seus batecs,
les seves tendres carícies,
les perfeccions del seu cos.
I en obrir el vell quadern
on els poemes pintava
amb colors de sentiments,
va remembrar aquella imatge,
la de la seva estimada,
i aquells ulls de trist poeta
les llàgrimes alliberaren
i en caure, sense detura,
lliscant pel full, amb dolcesa,
arrossegaren els mots
i llevaren l’amargura.
Joan Abellaneda i Fernández
(Teià, 1964)
Dolces llàgrimes de poeta
Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan. Dolces llàgrimes de poeta. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada