"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

De viure, l'enyor
(Joan Munné Martínez)

De viure, l'enyor


Acull, sense massa perspectiva,
tot allò que bé.
Tot allò que bé, tant de bo com de dolent,
confiant que hi quedi cap rastre.
Que xopi potser la flaire,
l'agònica pell.
Però el traspassen els fets i els sentiments,
deixant sense llavor
l'ermàs del seu cor.
Com isolat secall, roman assetjat per un verger
d'il·lusions i rialles, de solatge i futur,
on colors primaris, en orgiàstica dansa, prenyen
el seu entorn de llum.
Constata , potser, l'existència d'un món viu que li és negat,
d'una remor que arriba somorta
a unes oïdes que ja no escolten
més que els inexistents designis dels fats.
Com en aigua tèrbola
no hi veu gens clar, ni s'esforça,
incapaç de destriar
el gra de la brossa.
Arrelat en un fangar dolç, resta immòbil però s'enfonsa,
no li manquen les forces ni les troba.
Sempre ha estat un rebost per fornir.
Sap que només amb un pas,
tornarà en esclat el seu gris
però els peus neguen tota acció, vingui d'on vingui el reclam.
Potser la joia amagui el perill.
Rere persones diverses eclipsa el seu perfil,
que la màscara aguanta, si no et dónes molt.

I al fons de l'espill,
de viure, l'enyor.

Joan Munné Martínez
(Barcelona, 1960)
De viure, l'enyor


Referència:
Munné Martínez, Joan. De viure, l'enyor. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]