"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Paraula de Núria:
«Catarsi»

Núria Niubó i Cabau
Paraula de Núria (Núria Niubó i Cabau)

"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d’il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."

Catarsi... (Montserrat Lloret)
"Catarsi..."
Montserrat Lloret


Catarsi


Com cada matí es llevà a trenc d’alba i sortí al porxo.
Llàstima, es digué per dins, avui ni una gota!
No passa res, pensà, encara en tinc dos gots per avui.

S’havia canviat a viure a aquella petita ciutat del nord, on sabia que hi plovia sovint. Necessitava l’aigua de pluja per purificar-se.

L’avia paterna li havia transmès estranyes creences, barreja de bruixeria i supersticions, una d’elles era, que podia fer tant de mal com volgués, que si tenia dos gots d’aigua de pluja per beure es purificaria de tota culpa.

La nit passada havia rebentat la roda d’un cotxe, es va veure els dos gots d’aigua de pluja que li quedaven i fent una rialla irònica sortí ben tranquil cap al treball.
Tot mirant al cel se li canvià l’expressió, el sol començava a lluir i es va témer el pitjor.
—Avui tampoc plourà, remugà amb veu baixa, avui tampoc plourà!

A mitja tarda, des de la finestra del despatx de la immobiliària on treballava, veié amb satisfacció que el cel estava ennegrint, esperava la tempesta amb delit. Obrí els finestrals de bat a bat per no perdre’s el plaer de tremolar amb el tro i sentir-se posseït pels llamps.

En tornar caminant a casa, ho faria poc a poc, sota la pluja, per quedar-ne ben amarat, per beure’n per tots els porus de la seva pell, en arribar , com altres vegades, es despullaria i amb molta cura, aniria esprement cada peça de roba, per recollir-ne fins l’última gota.
Si l’aigua de la pluja, recollida en fins recipients de cristall, era deliciosa, aquella, amb el regust de la seva roba, era exquisida.
En realitat no sabia què li produïa més plaer, si recollir-la o beure-se-la.

Després de guardar-la als flascons, ben etiquetats, els posava ben arrenglerats en els prestatges d’aquella llòbrega habitació, en la que no hi podia entrar ni un bri de llum, per no adulterar-ne el sabor.
Es sabia de memòria la distribució i entrant a palpentes, amb la mateixa excitació d’un nen, que juga a la gallineta cega, trobava de seguida el seu petit tresor.

Ara, ja podia planejar un altra malifeta, discreta, pensà, no volia provocar massa moguda entre els veïns, preferia passar desapercebut.
Com de costum, a mitja nit, sortí a llençar les escombraries, en un altra bossa duia una ampolla plena de salfumant, que l’abocà a la soca d’un petit avet del la casa del davant.

Tornava cap a casa amb el cor accelerat de desig , aquella nit cauria en una catarsi.

....................

Va tenir sort, en aquella clínica de malalts mentals eren permissius.
El deixaven recollir aigua de pluja en petits flascons de plàstic que posava a l’ampit de la finestra allargant la seva mà entre els barrots. Ara les seves maleses, eren innocents rallades a la paret d'aquella petita i llòbrega habitació, on passaria la resta de la seva vida.

...........oOo...........

31 de juliol, 2010


Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Paraula de Núria:
«Catarsi»

Il·lustració:
"Catarsi..."
Montserrat Lloret
(Barcelona, 1954)


Referència:
Niubó i Cabau, Núria.
«Catarsi».
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010.
Octubre, 2010.
ISSN 2014-3036

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]