Bocins del passat
Mai més no seré ostatge del joc
compassat de l’ona.
Som la vella casa ran la platja.
Els bocins del passat que encara perviuen,
formes vives del poble que som.
Reus d’un naufragi antic,
m’enfilaré als dies apedaçats
amb la pretensió que encara aguantin
i la idea necessària d’escapar
de l’ona que ens malmet.
Canviaré la paraula encesa
pel mot temperat, vençut,
escrit en la llengua trencada,
d’una terra que es desfà
en mans dels bàrbars.
Quan l’abecedari de les paraules
està marcat, som lliures per no dir res.
Vocals i consonants són les de sempre,
però les percebem plenes de mentides.
En el pa de la vida, la veritat ens traeix
a cada punyera de farina.
Ens usurpen la paraula,
però prou que molts sabem
que la raó és nostra.
compassat de l’ona.
Som la vella casa ran la platja.
Els bocins del passat que encara perviuen,
formes vives del poble que som.
Reus d’un naufragi antic,
m’enfilaré als dies apedaçats
amb la pretensió que encara aguantin
i la idea necessària d’escapar
de l’ona que ens malmet.
Canviaré la paraula encesa
pel mot temperat, vençut,
escrit en la llengua trencada,
d’una terra que es desfà
en mans dels bàrbars.
Quan l’abecedari de les paraules
està marcat, som lliures per no dir res.
Vocals i consonants són les de sempre,
però les percebem plenes de mentides.
En el pa de la vida, la veritat ens traeix
a cada punyera de farina.
Ens usurpen la paraula,
però prou que molts sabem
que la raó és nostra.
Miquel Sánchez González
(Cerdanyola, 1943)
Bocins del passat
Referència:
Sánchez González, Miquel. Bocins del passat. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada