Amor de setí (Dolors Cuní Castell)

Amor de setí

Em destrenes la mirada,
me l’enredes,
vas amb mi,
no sé on em portes,
t’esmunys entre els meus dits,
m’oblides, em recordes.
I dius que em desitges?

D’esquitllada apareixes,
t’amagues,
et despulles, et disfresses,
ets escalfor,
aigua tèbia.
I dius que em busques?

Ets la meva presó,
la meva galera,
t’afines la veu, calles,
t’eixamples, t’esmicoles,
et brisa de seda en la tempesta.
I dius que m’esperes?

Em resseques,
m’assedegues,
ets dubte, respostes,
sovint et tinc,
de sobte et perdo.
M’abandones, no t’atures,
no ets enlloc.
Tens dos noms i dues cares
que embogeixen el meu cor!
I dius ...?

Mentre la vida crema i crema,
roda i roda,
qui em dirà si ets tu, amor,
setí o
vellut?

Dolors Cuní Castell
(Barcelona, 1961)
Amor de setí

Referència:
Cuní Castell, Dolors. Amor de setí Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html