Aigua de riu
No se sap en quin moment el riu
va dir prou i les seues petjades
es van reduir a una línia marró i verda
que engronsa, pacient, el canyar.
Simulàrem el vel de les rosades
amb la seda dels cucs d’una morera.
Imitàrem els trons més sorollosos.
Els nostres peus descalços, i enfangats
amb el roig prometedor de la terra,
nodriren i afermaren els camins.
No sap en quin moment una séquia
degué tatuar amb aigua del riu
aquest indret que tocarà fi
amb l’últim cavalló de sensatesa.
va dir prou i les seues petjades
es van reduir a una línia marró i verda
que engronsa, pacient, el canyar.
Simulàrem el vel de les rosades
amb la seda dels cucs d’una morera.
Imitàrem els trons més sorollosos.
Els nostres peus descalços, i enfangats
amb el roig prometedor de la terra,
nodriren i afermaren els camins.
No sap en quin moment una séquia
degué tatuar amb aigua del riu
aquest indret que tocarà fi
amb l’últim cavalló de sensatesa.
Sara Benedito Castillo
(Alzira, La Ribera Alta, 1984)
Aigua de riu
Referència:
Benedito, Sara. Aigua de riu. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada