![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
22.
El plor s’escampa
m’ofega i em commou
El buit abança i el tot m’escup/se’m menja
tinc molta por
Por del res de res i de res
d’estar tant buida
de no ser jo
La pell transparent, els ulls corcats
i els llavis tendres,
l’aire suau al meu clatell va xiuxiuejant
La claror allà al fons es va apagant
i jo ja no puc cridar més
ja no vull res ni vull ningú
m’empassaré
sola el dolor
Menjar blanc dins del meu ventre
Boira fosca en els meus ulls
m’ofega i em commou
El buit abança i el tot m’escup/se’m menja
tinc molta por
Por del res de res i de res
d’estar tant buida
de no ser jo
La pell transparent, els ulls corcats
i els llavis tendres,
l’aire suau al meu clatell va xiuxiuejant
La claror allà al fons es va apagant
i jo ja no puc cridar més
ja no vull res ni vull ningú
m’empassaré
sola el dolor
Menjar blanc dins del meu ventre
Boira fosca en els meus ulls
Laia Encinas i Saperas
(Tordera, 1984)
22.
Referència:
Encinas i Saperas, Laia. 22. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada