"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Vint bales foren, vint bales...
(Maria Mercè Marçal)



"Assassí a l'albereda"
Edvard Munch


Vint bales foren, vint bales...

A Layret, 30 novembre 1920

Vint bales foren, vint bales
ai!, quan trencava la nit!

Dia trenta de novembre,
nit d'hores decapitades!

Vint bales foren, vint bales!

Dia trenta de novembre,
nit sense alba de matí!

Ai!, com moria la nit!

Caigué la crossa del poble!
Segaren l'alè de l'aire!

Vint bales foren, vint bales!

Malhaja qui no ho recorda,
vint escorpits al seu pit!

Ai!, com sagnava la nit!

Maria Mercè Marçal
(Barcelona, 1952-1998)
Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell),
d'on sempre es va considerar originària.
Vint bales foren, vint bales...

Il·lustració: "Assassí a l'albereda"
Edvard Munch (Løten, Noruega, 1863 – Ekely, Noruega, 1944)


Referència:
Marçal i Serra, Maria Mercè. Vint bales foren, vint bales... Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



Comentaris:



"Francesc Layret i Foix (Barcelona, 10 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català defensor del moviment obrer. Fill de família benestant, va haver d'utilitzar durant tota la seva vida crosses ja que en la seva infantesa es va veure afectat per una paràlisi. Cursà alhora les carreres de Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona, de les quals es doctorà el 1905 amb la màxima qualificació.

El 1902 va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana i en la de l'Ateneu Enciclopèdic Popular del qual va redactar els Estatuts. El 1905 va ingressar a Unió Republicana, partit pel qual va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Va participar en el departament d'Hisenda del consistori i va ser un dels promotors, el 1908, del pressupost de Cultura que dotava a la ciutat d'escoles municipals en les que l'ensenyament s'impartiria en català.

Va participar a Solidaritat Catalana i, junt amb alguns dissidents de la Lliga Regionalista, va fundar el 1906 el Centre Nacionalista Republicà. El 1917 va ser un dels impulsors del Partit Republicà Català.

El 1919 va ser elegit Diputat al Congrés de Diputats per Sabadell. El 1920 el governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, va realitzar una massiva detenció de militants del sindicat CNT, entre els qui es trobaven els seus amics Lluís Companys i Salvador Seguí. En el moment en què Layret abandonava el seu domicili per interessar-se pels detinguts, va ser assassinat. Es va organitzar una vaga en protesta per la mort de Layret i el seu funeral es va convertir en un acte polític."

Pere Abad i Sorribes



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]