"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Vida
(Dámaso Alonso)



"El principi de la vida"
František Kupka


Vida

Entre les meves mans vaig agafar
un grapadet de terra.
Bufava el vent terreny.
La terra va tornar a la terra.
Entre les teves mans em tens,
terra sóc.
El vent oreja
els teus dits, llargs de segles.
I el grapadet de sorra
-Gra a gra, gra a gra-
el gran vent se l'emporta.

Dámaso Alonso
(Madrid, 1898-1990)
Vida

Traducció al català: Ismael Tricio Cea
Vida
del poema original:


Vida

Entre mis manos cogí
un puñadito de tierra.
Soplaba el viento terrero.
La tierra volvió a la tierra.
Entre tus manos me tienes,
tierra soy.
El viento orea
tus dedos, largos de siglos.
Y el puñadito de arena
-grano a grano, grano a grano-
el gran viento se lo lleva.


Il·lustració: "El principi de la vida"
František Kupka (Opočno, Txèquia, 1871 - Puteaux, França, 1957)


Referència:
Alonso, Dámaso. Vida. Traducció: Tricio Cea, Ismael. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



Comentaris:

Dámaso Alonso, poeta i historiador, editor de clàssics i traductor. Va néixer a Madrid el 1898 i va passar la seva infància a La Felguera (Astúries). Se'l considera membre de la Generació del 27, també se li sol enquadrar dins la primera generació de la postguerra.

Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va formar al Centro de Estudios Históricos dirigit per Ramón Menéndez Pidal i va prendre part activa en les activitats de la Residència d'Estudiants dirigida per Alberto Jiménez Fraud. Allà va conèixer Federico García Lorca, Luis Buñuel, Pepín Bello i Salvador Dalí; també va conèixer durant el seu estiueig a Las Navas del Marqués a qui serà el seu gran amic, Vicente Aleixandre.

Va col·laborar en la Revista de Occidente i en Los Cuatro Vientos. Va ensenyar a Oxford dos anys, va ser catedràtic de la Universitat de València i posteriorment de Filologia Romànica a la Universitat de Madrid. El 1948 va ser elegit membre de la Real Academia de la Historia. La seva aportació a les lletres el va portar a dirigir la Real Academia Española entre 1968 i 1982. Va rebre el Premio Cervantes el 1978. Va morir a Madrid el 1990.

Obra poètica: «Poemas puros», «Poemillas de la ciudad», «El viento y el verso, «Hijos de la ira», «Hombre y Dios», «Gozos de la vista» y «Duda y amor sobre el Ser Supremo».

Nota del traductor
Ismael Tricio Cea



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]