Vida (Dámaso Alonso)

"El principi de la vida"
František Kupka

Vida

Entre les meves mans vaig agafar
un grapadet de terra.
Bufava el vent terreny.
La terra va tornar a la terra.
Entre les teves mans em tens,
terra sóc.
El vent oreja
els teus dits, llargs de segles.
I el grapadet de sorra
-Gra a gra, gra a gra-
el gran vent se l'emporta.

Dámaso Alonso
(Madrid, 1898-1990)
Vida

Traducció al català: Ismael Tricio Cea
Vida
del poema original:

Vida

Entre mis manos cogí
un puñadito de tierra.
Soplaba el viento terrero.
La tierra volvió a la tierra.
Entre tus manos me tienes,
tierra soy.
El viento orea
tus dedos, largos de siglos.
Y el puñadito de arena
-grano a grano, grano a grano-
el gran viento se lo lleva.

Il·lustració: "El principi de la vida"
František Kupka (Opočno, Txèquia, 1871 - Puteaux, França, 1957)

Referència:
Alonso, Dámaso. Vida. Traducció: Tricio Cea, Ismael. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html

---

Comentaris:

Dámaso Alonso, poeta i historiador, editor de clàssics i traductor. Va néixer a Madrid el 1898 i va passar la seva infància a La Felguera (Astúries). Se'l considera membre de la Generació del 27, també se li sol enquadrar dins la primera generació de la postguerra.

Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va formar al Centro de Estudios Históricos dirigit per Ramón Menéndez Pidal i va prendre part activa en les activitats de la Residència d'Estudiants dirigida per Alberto Jiménez Fraud. Allà va conèixer Federico García Lorca, Luis Buñuel, Pepín Bello i Salvador Dalí; també va conèixer durant el seu estiueig a Las Navas del Marqués a qui serà el seu gran amic, Vicente Aleixandre.

Va col·laborar en la Revista de Occidente i en Los Cuatro Vientos. Va ensenyar a Oxford dos anys, va ser catedràtic de la Universitat de València i posteriorment de Filologia Romànica a la Universitat de Madrid. El 1948 va ser elegit membre de la Real Academia de la Historia. La seva aportació a les lletres el va portar a dirigir la Real Academia Española entre 1968 i 1982. Va rebre el Premio Cervantes el 1978. Va morir a Madrid el 1990.

Obra poètica: «Poemas puros», «Poemillas de la ciudad», «El viento y el verso, «Hijos de la ira», «Hombre y Dios», «Gozos de la vista» y «Duda y amor sobre el Ser Supremo».

Nota del traductor
Ismael Tricio Cea

---