"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Univers de Poesia: Vint preguntes a Sandra Domínguez Roig
(Maria Rosa G. Zellweger)

Univers de Poesia

Maria Rosa G. Zellweger
Univers de Poesia (Maria Rosa G. Zellweger)

"Vint preguntes a:
Sandra Domínguez Roig"


Vint preguntes a:
Sandra Domínguez Roig




Escrius:
"Desempereix el dia
gel aglutinat als marges.
El present mutarà el somni."

Quan vas començar a escriure poesia?

SDR: Que jo en tingui consciència plena, a l’adolescència; però sempre al diari secret i tancat amb clau.



Escrius:
"Assedegades, entre xiscles,
s’afanyen les paraules.

Conserves el primer poema que vas escriure?

SDR: El primer poema no sabria dir quin va ser, però sí que conservo els primers en diversos aspectes, n’és un exemple el primer que vaig publicar a paper que fou en la "VEU DE SARRIÀ" amb motiu de la mort d'una amiga, després es van succeir diverses publicacions per encàrrec també al barri però únicament per programes que s'editaven per les festes de Sant Medir, o per la festa major el primer que va guanyar un certamen.
El nom de la nostra secció el vaig escollir pensant en el primer poema que obria el primer recull.



Escrius:
"Puc brodar-te un teixit de somni,
enfilar cada punt
amb fil d’or."

Fins a quin punt les teves obres són vivencials?

SDR: Crec que el meu vers, és el conjunt de conjectures que defineixen els meus desitjos i les meves malediccions, i aquestes sempre vÉnen fonamentades per algun motiu, ja sigui una sospita o una situació.
Ara, confesso que, de vegades és inevitable que suri quelcom del fons del text, que és perceptible entre línies.



Escrius:
"El dia que l’home trenqui en mil bocins el mite,
creuré que s’ha aturat el desgel."


Et consideres una escriptora compromesa?

SDR: Només pel fet d’escriure poesia essent dona i defensar-la en català, si que ho sóc.



Amb sinceritat... la lluna o el mar?

SDR: Ambdues imatges prou evocadores, però què seria de la mar sense la lluna?



Un poeta...

SDR: Només un? Josep Lluís Roig, Roger Costa Pau, Anna Maria Aguilar Amat, Maria Mercè Marçal, Josep Piera, Albert Roig, Vicent Andrés Estellés, Anna Hernández-Turné.
Admet, que aquesta era difícil.



Un poema...

SDR: "Plena de seny", d'Ausiàs March.



Vers lliure o estructura formal?

SDR: Vers lliure, però de vegades sorgeix en el poema una música subliminar i inexplicable que fa la lectura rítmica i amable.
Intento defugir la rima convencional però reconec que en algunes ocasions
em resulta complicat.



Què neix primer? El títol o l'obra?

SDR: Fins l'últim poemari, del títol n'extreia l'obra.
Però a base d'escriure al blog cada nit, intentant no repetir-me confesso que aquest últim s'ha confegit a partir de dos reculls més, tenint cura de la unitat i del fil conductor així que vaig optar per triar-lo un cop acabat.



Com a poetessa... és complicat fer carrera literària escrivint en català?

SDR: En aquest moment és impossible, gairebé totes les poetesses que es dediquen a la poesia ho fan mentre desenvolupen professions alternatives, o relacionades amb l’escriptura, però no poden subsistir directament d’ella.
La poesia encara és un gènere on destaquen majoritàriament homes, trobem casos de poetesses (d’una qualitat literària envejable) confinades a l’oblit, o relegades a la invisibilitat.
En el cas dels certàmens no s’haurien de crear lleis de “Paritat” sinó existís discriminació i això perjudica de la mateixa manera.
Si m’acullo a l’ètica s’hauria de qualificar un treball independentment del gènere de l’autor.
Ni la venda editorial, ni la presència en recitals permeten obtenir els recursos econòmics necessaris per desenvolupar-la plenament.



En primera, segona o tercera persona?

SDR: En primera quan parlo dedins, perquè m’ajuda a despullar els sentiments.
En segona quan li recito a ell, o quan li retrec una cabòria.
En tercera gairebé mai.



Escrius:
"Allibera el desig
per tal que,
l’oportunitat
faci acte de presència."

Blocaire per necessitat, per diversió o per...

SDR: Vaig començar el blog per necessitat, no vaig trobar cap altra alternativa en aquell moment, cap dels certàmens dels que n'he obtingut una menció contemplaven la publicació de l'obra. Així que vaig pensar que no tenia sentit participar si tot el meu esforç acabava polsós en un calaix.



Què et proporciona la xarxa 2.0?

SDR: Interacció, comunicació i realització personal.
L’existència en definitiva.



Has guanyat diversos premis literaris, quin d’ells t'ha fet més il·lusió?

SDR: L’últim, l’"Antoni Massanell 2008” per “La nit dels mots”; primer perquè la dotació era la més elevada, segon perquè el finalista va ser el meu millor amic i com que sempre anem junts a les nostres “aventures poètiques” ell, la seva companya i jo per tant va ser una nit de doble celebració.
I perquè al trofeu hi resava en minúscul “Generalitat de Catalunya”.



Per escriure... teclat o ploma?

SDR: Reconec que vaig més ràpida amb el teclat, però de vegades necessito agafar-me un dia sabàtic, prendre la llibreta i el bolígraf i marxar a la platja a escriure.



Per llegir... pantalla o paper?

SDR: No hi ha res com la intimitat del paper i de l’espai que crees amb un llibre, però la veritat és que combinar la feina de “mare”, ”esposa”, “comercial” i poetessa no et deixa massa temps per a llegir un llibre amb la tranquil·litat que preciso.
Normalment reservo el diumenge per la tarda, perquè acostumem a anar a casa de la meva tia, i allà com que estem amb família puc escapolir-me per llegir.



Escrius:
"Insinua’m;
la parla callada,
esbós de pell,
Fes-me líquida,
absent."

La teva poesia concentra una sensibilitat que en alguns moments proporciona la sensació d'estar-hi llegint una autora molt fràgil. És així?

SDR: Tendim a entendre la fragilitat com un símptoma de feblesa. Però la veritat és que no sóc feble sinó hipersensible i aquest fet inevitablement em condiciona la vida i les relacions amb els altres. Ara, no crec que ho sigui més que altres persones, potser la diferència rau en què la meva interioritat és una finestra oberta i el blog un ampit per on recolzar-se a mirar. És una part de mi, i em considero afortunada tan sols per haver trobat la llibertat que m’atorga l’escriptura en expressar-la.



Ell... et llegeix?

SDR: Espero i desitjo que no, és més si n’he tingut indicis m’ha incomodat.
Primer perquè al llarg de la meva obra hi ha molts “ells”, simplement perquè en algun moment m’han despertat un sentiment, una sensació o m’han donat el cabdell d’inspiració que necessito per desenvolupar el poema ja sigui bo o dolent.
M’estimo més pensar en la negativa per assegurar-me’n la llibertat.



Com a poetessa... la pregunta que mai no t’han fet...

SDR: Moltes! Aquesta és la segona entrevista que faig.



Un tastet del teu últim poema...

SDR: Pertany al recull que estic treballant, que està intitulat: “Paraules a Gessamí

"Amb la inèrcia d'un pètal
surant tots els torrents
remanent
el pòsit de l'ambre,
constant defallir
en la rendició
encar,
mirant la volta celest
i agraint a l'oratge
el brot en la llera.

Tot passa, Gessamí."


Sandra Domínguez Roig (Barcelona, 1974), ha col·laborat als poemaris Versos de tardor (Ed. Petròpolis), Totes les baranes dels teus dits (Ed. Petròpolis) i Poetes a la Xarxa (VVAA); escriu als blocs Papallones en la llum i cd Poesia/Versus; a la web amiga Versos.cat i ha estat proposada per la Revista Digital de Cultura i Lleure Ciutatoci.com la poeta del mes de setembre de 2010, en la impagable secció d'en Biel Barnils.

A Lo Càntich col·labora com a autora i articulista a la secció L'ART DE LA NIT ETERNA.

Premis literaris:

2001. Premis Residència 3ª edat de Pacs. 2ón.premi
2002. XIV premis literaris Joan Mañè Guillaumes. 3er.premi.
2003. XV premis literaris Joan Mañè Guillaumes. 1er premi.
Col·lectiu de dones del Vendrell. 2ón premi.
2004. XVI Premis literaris Joan Mañè Guillaumes. 2ón premi.
2007. XV Premi de Poesia Antoni Massanell 2ón premi.
2008. XVI Premi de poesia Antoni Massanell Actual 1er premi.



Referència:
G. Zellweger, Maria Rosa. Univers de Poesia: Vint preguntes a Sandra Domínguez Roig. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html


6 [ Comentar aquesta entrada ]:

lidia ha dit...

Estic molt orgullosa de conéixe't i de tenir-te.Saps que t'estimo molt i tens raó,la paraula es hipersensible.Petons

Lidia Dominguez

Elvira Mestres i Cervera ha dit...

Una entrevista entranyable. Felicitats Maria Rosa. Ens permet conèixer millor una de les autores de Lo Càntich. Subscric les afirmacions de la Sandra Domínguez en relació a les dificultats per publicar poesia en català.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Molt bona entrevista. AIxò d'encapçalar cada pregunta amb un fragment de l'autora és una molt bona pensada!

I felicitats a l'entevistada, també!

Ferran ha dit...

Felicitats Sandra, ho has fet molt bé, reconec que alguna pregunta no la sabria respondre amb tanta gràcia com ho has fet tu.

Empar ha dit...

Excel·lent entrevista, l’enhorabona a totes dues. Ens heu ofert una conversa gairebé íntima, amb els versos de la Sandra com a introducció a cada pregunta. Preciós!

Susanna ha dit...

reconec que cada dia em sorprens més i cada dia estic més enganxada als teus versos
Molts petons

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]