"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
«Panícula»

Lluís Servé Galan
Sonetàlia -Novíssima lírica clàssica- (Lluís Servé Galan)
"El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement?
Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Paraules (Montse Farré)
                    Panícula

El teu ventre de pa em crea i m’alimenta,
I esdevens mare, dona i amant
Perquè dels teus llavis en bec la vida.

M’enterres en el somni, en el salobre
De la teva carn, recordant-me la mar
I la seva infinita omnipresència.

Em forges entre els dits de l’aigua,
Em mossegues per a que m’acostumi al dolor
Del món, allunyant-me la teva llum
Per a que l’enyori i sàpiga que em fa falta.

Quina cadena invisible em lliga
A la quietud de la teva pell?
Quina cadena m’envolta amb el teu amor?
Potser els teus llavis, la flor de la teva saliva?


Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Panícula

Il·lustració: "Paraules"
Montse Farré


Referència:
Servé Galan, Lluís. Panícula Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html


2 [ Comentar aquesta entrada ]:

Sandra D,Roig ha dit...

un poema ple de tendresa, em forges amb dits d'aigua..., la il.lustració preciosa.
es un poema sospir.
Una abraçada

Dolors Garrido ha dit...

Meravellós sonet invertit. Endavant amb Sonetàlia!

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]