Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica) «Panícula» Lluís Servé Galan "El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement? Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

                    Panícula

El teu ventre de pa em crea i m’alimenta,
I esdevens mare, dona i amant
Perquè dels teus llavis en bec la vida.

M’enterres en el somni, en el salobre
De la teva carn, recordant-me la mar
I la seva infinita omnipresència.

Em forges entre els dits de l’aigua,
Em mossegues per a que m’acostumi al dolor
Del món, allunyant-me la teva llum
Per a que l’enyori i sàpiga que em fa falta.

Quina cadena invisible em lliga
A la quietud de la teva pell?
Quina cadena m’envolta amb el teu amor?
Potser els teus llavis, la flor de la teva saliva?


Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Panícula

Il·lustració: "Paraules"
Montse Farré


Referència:
Servé Galan, Lluís. Panícula Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html

---