HOMENATGE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Països Catalans
Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
Vicent Andrés Estellés
(Burjassot, 1924 — València, 1993).
Països Catalans
Referència:
Estellés, Vicent Andrés. Països Catalans. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html
--o0o--
Assumiràs la veu d'un poble...
Assumiràs la veu d'un poble,
i seràs la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés Estellés
(Burjassot, 1924 — València, 1993).
Assumiràs la veu d'un poble...
Referència:
Estellés, Vicent Andrés. Països Catalans. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html
Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i una de les figures més destacades de les nostres lletres, va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978), Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990) i Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura.
Lo Càntich s'afegeix a l'homenatge de la Diada d'Estellés amb la doble publicació dels poemes: Països Catalans i Assumiràs la veu d'un poble"
Pere Abad i Sorribes
Enhorabona, Víctor. Gràcies per l'esforç realitzat."
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada