A la llengua catalana de Rosselló (Josep Bonafont "Lo Pastorellet de la Vall d'Arles")

"El Mediterrani a Palavàs"
Gustave Courbet

A la llengua catalana de Rosselló

Ai, qui t'ha vist i qui·t veu!
Víctor Balaguer

Hosanna, llengua catalana!
Prou avergonyiment, mengües i menyspreus!
Dels avis hermosa galana
-oh, mare del meu cor!-, avui és en gitana
que·t miren los teus fills, oh los infiels hereus!

Ai!, quan veig ta arpa endolada
penjada trista i muda als salzes del camí;
i quan -oh, pobre abandonada!-
per los teus jo te veig crudelment porrejada,
a trossos lo meu cor se esquinxa en mi!

¿On són, on són les refilades,
los suaus cants d'amor dels antics trobadors?
Muntanyes regalades,
Pardal quan s'acotxava amb tes dolces finades,
no vos remuguen més lleals admiradors!

Nina de l'ull dels nostres pares,
tots los savis de tu varen s'enamorar...
mes avui per llengües bàrbares
van ja s'ensenyorint, i·ls teus amics són rares,
i pertant -oh, mareta!- ¿a tu què comparar?

Lo vent que dins los verns mormola,
l'oreig embalsamat que·m cobreix del seu bes,
lo rossinyol que se gronxola
al so de ses cançons i suaument trillola,
prop de ton clam tan fresc, í, ¿què són ells?... Un no-res!

¿Què·t comparar?... Més saborosa
no és la verge mel en son buc merletat;
l'olor de la rosa ufanosa
no perfuma l'alè com ta veu dolça, airosa,
manyaga del meu corl... Ho sap qui t'ha parlat!

Ho sabeu, fills de Barcelona!
Avui lo Rosselló, per vostres cants despert,
veurà la llengua, sa bessona,
lo front engarlandat d'una rica corona
i d'un ramell de flors i de llorer cobert.

Als peus de vostra Moreneta,
un dia, Verdaguer, en son únic parlar,
deia amb sa veu amoroseta:
«Verge de Montserrat, oh, la nostra mareta!,
oh, àliga real!, portau-nos a volar!».

Eixa pregària carinyosa,
nosaltres, aucellets qu·amb vós volem cantar
la nostra llengua tan hermosa,
vos la diem també amb ànima delitosa:
«Àligues espanyols, portau-nos a volar!».

Alça't doncs, ma Reina amada!
Eixa corona d'or, d'estrelles i de flors
que·ls nostres vells t'havien dada,
nosaltres, los teus fills, hereus dels trobadors,
ho jurem: sul teu front arreu l'haurem posada!

Per mi, pobre Pastorellet,
si, com francès, soviny tinc de fer francesades,
ton parlar tan guapet
sempre l'alabaré amb llavis refrescades,
me recordant que·t som xurrupat amb la llet.

Josep Bonafont
"Lo Pastorellet de la Vall d'Arles"
(El Soler, Rosselló, 1854 - Illa, Rosselló 1935)
A la llengua catalana de Rosselló

Il·lustració: "El Mediterrani a Palavàs"
Gustave Courbet
(Ornans, França, 1819 - Tour-de-Peilz, Suïssa, 1877)

Referència:
Bonafont, Josep. A la llengua catalana de Rosselló Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html

---

Comentaris:

"Josep Bonafont va ser sacerdot (vicari d'Arles del Tec i de Ribesaltes, rector a l'Esquerda, Sant Marçal i Clairà, degà d'Illa, on va restar fins a la seva mort, i canonge de Perpinyà) i poeta nordcatala, mestre en Gai Saber, felibre, majoral, patriarca de les lletres rosselloneses, conegut pel pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d'Arles.

A parer de Joan Amade: «el poeta més complet i més digne de nom de poeta (...), el més eloqüent i delicat alhora, el més vigorós i el més sensible que hagi produït la terra rossellonesa».

Va ser un dels promotors i pilars de la renaixença literària en català al Rosselló, difonent les seves composicions en les revistes de l'època, en especial a la Revue Catalane; i publicant antologies Entres les seves obres destaca particularment Garbera catalana (1884), Ais (1887) i Ais i albades (1914). Va ser fundador de la Société d'Etudes Catalanes i de la Colla del Rosselló.

Per a molts, és considerat el mestre de Josep Sebastià Pons (nascut a Illa el 1886).

A la llengua catalana de Rosselló va ser llegit pel propi Josep Bonafont durant la "Festa Literària de Banyuls de la Marenda" (1883), trobada d'escriptors d'arreu del Països Catalans on van assistir, entre altres, Ferran Agulló, Jaume Collell, Tomàs Forteza, Antoni Gaudí, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Melcior de Palau, Justí Pepratx, Pere Courtais i Pere Vidal; en la mateixa jornada on Jaume Collell va llegir les primícies d'un nou poema escrit per mossèn Jacint Verdaguer: Canigó.

Pere Abad i Sorribes

---