"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

A la llengua catalana de Rosselló
(Josep Bonafont "Lo Pastorellet de la Vall d'Arles")



"El Mediterrani a Palavàs"
Gustave Courbet


A la llengua catalana de Rosselló

Ai, qui t'ha vist i qui·t veu!
Víctor Balaguer

Hosanna, llengua catalana!
Prou avergonyiment, mengües i menyspreus!
Dels avis hermosa galana
-oh, mare del meu cor!-, avui és en gitana
que·t miren los teus fills, oh los infiels hereus!

Ai!, quan veig ta arpa endolada
penjada trista i muda als salzes del camí;
i quan -oh, pobre abandonada!-
per los teus jo te veig crudelment porrejada,
a trossos lo meu cor se esquinxa en mi!

¿On són, on són les refilades,
los suaus cants d'amor dels antics trobadors?
Muntanyes regalades,
Pardal quan s'acotxava
amb tes dolces finades,
no vos remuguen més lleals admiradors!

Nina de l'ull dels nostres pares,
tots los savis de tu varen s'enamorar...
mes avui per llengües bàrbares
van ja s'ensenyorint, i·ls teus amics són rares,
i pertant -oh, mareta!- ¿a tu què comparar?

Lo vent que dins los verns mormola,
l'oreig embalsamat que·m cobreix del seu bes,
lo rossinyol que se gronxola
al so de ses cançons i suaument trillola,
prop de ton clam tan fresc, í, ¿què són ells?... Un no-res!

¿Què·t comparar?... Més saborosa
no és la verge mel en son buc merletat;
l'olor de la rosa ufanosa
no perfuma l'alè com ta veu dolça, airosa,
manyaga del meu corl... Ho sap qui t'ha parlat!

Ho sabeu, fills de Barcelona!
Avui lo Rosselló, per vostres cants despert,
veurà la llengua, sa bessona,
lo front engarlandat d'una rica corona
i d'un ramell de flors i de llorer cobert.

Als peus de vostra Moreneta,
un dia, Verdaguer, en son únic parlar,
deia amb sa veu amoroseta:
«Verge de Montserrat, oh, la nostra mareta!,
oh, àliga real!, portau-nos a volar!
».

Eixa pregària carinyosa,
nosaltres, aucellets qu·amb vós volem cantar
la nostra llengua tan hermosa,
vos la diem també amb ànima delitosa:
«Àligues espanyols, portau-nos a volar!».

Alça't doncs, ma Reina amada!
Eixa corona d'or, d'estrelles i de flors
que·ls nostres vells t'havien dada,
nosaltres, los teus fills, hereus dels trobadors,
ho jurem: sul teu front arreu l'haurem posada!

Per mi, pobre Pastorellet,
si, com francès, soviny tinc de fer francesades,
ton parlar tan guapet
sempre l'alabaré amb llavis refrescades,
me recordant que·t som xurrupat amb la llet.

Josep Bonafont
"Lo Pastorellet de la Vall d'Arles"
(El Soler, Rosselló, 1854 - Illa, Rosselló 1935)
A la llengua catalana de Rosselló

Il·lustració: "El Mediterrani a Palavàs"
Gustave Courbet
(Ornans, França, 1819 - Tour-de-Peilz, Suïssa, 1877)


Referència:
Bonafont, Josep. A la llengua catalana de Rosselló Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



Comentaris:

"Josep Bonafont va ser sacerdot (vicari d'Arles del Tec i de Ribesaltes, rector a l'Esquerda, Sant Marçal i Clairà, degà d'Illa, on va restar fins a la seva mort, i canonge de Perpinyà) i poeta nordcatala, mestre en Gai Saber, felibre, majoral, patriarca de les lletres rosselloneses, conegut pel pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d'Arles.

A parer de Joan Amade: «el poeta més complet i més digne de nom de poeta (...), el més eloqüent i delicat alhora, el més vigorós i el més sensible que hagi produït la terra rossellonesa».

Va ser un dels promotors i pilars de la renaixença literària en català al Rosselló, difonent les seves composicions en les revistes de l'època, en especial a la Revue Catalane; i publicant antologies Entres les seves obres destaca particularment Garbera catalana (1884), Ais (1887) i Ais i albades (1914). Va ser fundador de la Société d'Etudes Catalanes i de la Colla del Rosselló.

Per a molts, és considerat el mestre de Josep Sebastià Pons (nascut a Illa el 1886).

A la llengua catalana de Rosselló va ser llegit pel propi Josep Bonafont durant la "Festa Literària de Banyuls de la Marenda" (1883), trobada d'escriptors d'arreu del Països Catalans on van assistir, entre altres, Ferran Agulló, Jaume Collell, Tomàs Forteza, Antoni Gaudí, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Melcior de Palau, Justí Pepratx, Pere Courtais i Pere Vidal; en la mateixa jornada on Jaume Collell va llegir les primícies d'un nou poema escrit per mossèn Jacint Verdaguer: Canigó.

Pere Abad i Sorribes



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]