"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

La dona nua
(Sandra Domínguez Roig)


L'ART DE LA NIT ETERNA

Sandra Domínguez Roig
Sandra Domínguez Roig
"El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries.
L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veuràs una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real.
El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar."

L'esquena (André Louis Derain)
"L'esquena"
André Louis Derain


La dona nua

Jèiem al sofà, i descalços recitàvem, ignorant que les paraules ens endinsàvem en un món íntim, emergien cristal·litzant-se en l'aire per fondre's a l'instant com les últimes gotes de llum que davallen just abans d'esclatar l'admiració dels observadors.
En trànsit, ens delatàvem.

Vàrem passar per davant dels nostres ulls totes les emocions, vaig percebre l'amor perdut, la il·lusió morta, l'ardent desig en la mirada incandescent. El poder de l'avinent estenent la grandesa de les seves ales.

Vaig fixar les pupil·les a l'infinit per albirar més enllà de tu, els senyals que proclamaves, un esfondrament de tot el gel en aigua si jo arribava a atansar-te.
Duies posat l'última resplendor d'un horitzó.

Impulsada per la descoberta i per la temença que m'esbrinessis la nuesa impura que t'ofrenava, sí, ho reconec vaig abaixar els ulls al paper per tal de protegir-me amb la mussolina imaginària de l'absent.
Motiu pel que em vaig perdre albirant el quadre del capçal que et presideix el llit.

Era bella, tan bella aquella dona nua, una espina sinuosa i arquejada convidant a la carícia, una súplica subtil. Amb el cabell enjogassat i secreta t'espiava, i vaig desitjar que aparegués una dent de Lleó imaginaria per sospirar els peta'ls i que se m’acomplís.
Jo volia ser aquella dona nua, de pell sedosa que a la nit t'observava d'esquitllentes, ressorgir del llenç amb un peu nu, i enfonsar el matalàs invisible.
Ser la mà tendra que t'acarona el front, i exsuflar-te la lleugeresa de la nit al rostre.

Volia ser només la dona nua que imagines al carrer en creuar-te la mirada, o potser la dona nua que pren amb tu el primer cafè, jo volia ser en aquell moment totes les dones nues.

Vaig somriure tímidament, delerosa amb ser aquella dona que no marxava d'aquella casa.
I com m'odies, per haver-ho fet.

Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
La dona nua

Il·lustració: "L'esquena"
André Louis Derain (Chatou, França, 1880 - Garches, França, 1954)


Referència:
Domínguez Roig, Sandra. La dona nua. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



Comentaris a l'autora:

"Quina prosa més magnífica i que bé que descrius els sentiments... i el si pogués ser i no pot ser... i l'imprevist del futur..."


"Sembles capaç d'entregar-te i entregar-ho tot per amor. És perillós però també pot ser inevitable, oi?"


"Quantes vegades ens perdem pels racons d'allò que desitgem i no ens atrevim a donar el pas necessari i suficient per obtenir-lo, o almenys per manifestar el nostre interès!"


"Gràcies companys! Només poèticament parlant Alan! :) una abraçada"


"La dona nua, només una part del seu cos, la seva esquena... I que provoca un desig d'enveja. De voler ser ella per voler estar amb ell. De vetllar cada nit els seus somnis, a la capçalera del llit. L'amor és egoisme, però també és oferiment. La rutina o el desencontre, en canvi, poden cremar el més bell quadre d'amor."


"Entès, només poèticament parlant... ;)"


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]