"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Homenatge a Teresa
(Ovidi Montllor)




Homenatge a Teresa

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguien
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem
i que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa.

Sense pecats.
Ens ensenyava a ballar,
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més en sabia.

Amb una floreta al cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per TU sent
i et llance un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.






Ovidi Montllor
(Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995)
Homenatge a Teresa


Referència:
Montllor, Ovidi. Homenatge a Teresa. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



La paraula d'Ovidi:

"Recordaré tota la vida aquella nit del festival de Canet de l'any 1973. Vaig sortir-hi a cantar acompanyat per en Carles Boldori. Hi havia unes 60.000 persones al pla d'en Sala. La distància entre l'escenari i els espectadors era considerable; m'ho vaig estar mirant prèviament i vaig adonar-me que la meva interpretació gestual quedaria molt desdibuixada, que gairebé no em veurien [...] Vaig veure que allà havia de fer una altra mena d'actuació, molt més basada en la interpretació vocal i negligint una mica la gestual. Per estar-ne més pendent, tancava els ulls mentre cantava. Aleshores, recordo perfectament que estava cantant La cançó de les balances, de Josep M. Carandell, i per un moment vaig entreobrir lleugerament els ulls i vaig començar a veure llumenetes entre el públic. El primer moment em vaig espantar, perquè no entenia què podien ser aquelles llumenetes. Van anar creixent, creixent, creixent... Allò era indescriptible. Va ser la primera vegada que la gent va prendre la iniciativa d'encendre llumenetes. Després s'ha fet més usual i ara ja venen espelmetes a lentrada i tot. Aquella vegada va ser la primera i la meva emoció era increïble. [...] Doncs bé, en acabar la meva actuació [...] vaig anar-me'n a aquella mena de vestuaris i vaig adonar-me que portava els pantalons xops: m'havia pixat d'emoció al damunt sense adonar-me'n!



Diàlegs a Barcelona. Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra
Conversa transcrita per Xavier Febrés
Editorial Laia
Col.lecció "Diàlegs a Barcelona", 1986.
ISBN: 84-7609-105-2



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]