"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Eros d’arena
(Ferran d'Armengol)



"He somniat amb el paradís blau..."
Toni Arencón i Arias


Eros d’arena

És ara quan, enfilats
en les nostres victòries mundanes,
encertem a reviure l’instant precís
de la marea alta dels nostres sentits,
en la plenitud d’una allau de sensacions
que mai més moriran.
Com la més bonica de les nits
que ens tocarà viure,
com el més lluminós capvespre de passió
radiant espurna d’un univers fèrtil,
etern en la seva bellesa
amat en el seu si més subtil

No moriran els estels
quan la més forta llum del dia els amagui
i sabrem que, tot i no ser
aquell, l’astre més gran,
ens és la vital ànima clara,
donadora de vida,
com és la vida, qui ens ha dut l’amor
bell en què vivim.

Arrebossats eros d’arena fina
de la platja on la felicitat compartim,
porta d’un mar infinit,
farcit de misterioses fondàries, amagades,
que jugaran amb els colors
(i les olors)
per desvetllar-nos de la seva foscor.
Un mar
ple de la llum diàfana
on a les illes
raurà, el desig del nostre descans.

Com jo, tu somrius,
altra cosa, no podem fer.

Ferran d'Armengol
(Barcelona, 1959)
Eros d’arena

Il·lustració: "He somniat amb el paradís blau..."
Toni Arencón i Arias (El Prat de Llobregat, 1963)


Referència:
D'Armengol i Galceran, Ferran. Eros d’arena. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



Comentaris:

"Ferran d'Armengol, relataire, blocaire i poeta. La seva primera publicació va esser un relat en un recull editat per Proa l'any 2005, amb d'altres autors de l'Escola de literatura de l'Ateneu Barcelonès, el títol era "Setze Petges". Entre altres, també ha deixat la seva emprenta en "Contes de fantasmes" (Bubok, 2008), "Relats per llegir amb una sola mà" (Bubok, 2009) i "Totes les sortides dignes" (Petròpolis, 2010).

El podem seguir a:



Benvolgut Ferran, gràcies per col·laborar a Lo Càntich. Ja saps que jo "de gran" vull ser com tu, i que em quedin tan ben posats els barrets, però reconec que no sóc bon dansaire! :))))"


"DE PROFUNDIS!"


"Quin joc d'eros amb les paraules i la imatge! Enhorabona! Salutacions des del Maresme!"


"L'hora de la consciència en uns versos d'amor i de tendresa. Amb ironia i acceptació. La vida és la vida."


"La marea alta dels nostres sentits"
tallats en el record, resistint-se a l'oblit...

Preciós, Ferran!


"Quin nivell!!!!!!"


"Una bellíssima cançó d'amor. Dóna'm un acordió i cantarem junts a la vora del mar. Gaudirem dels nostres records, direm algunes mentides i somniarem amb el somni d'aquells que sempre són joves i saben conservar intactes les il·lusions."



1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Ferran d'A ha dit...

Hauríem de canviar l'adreça del bloc de l'home fosc, ara és aquest: https://homefosc-cat.blogspot.com.es/

Gràcies!

Ferran

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]