Eco
Clara veu de mirall,
sense sang ni roba
amb els teus pits freds com la murta.
Meitat llum, meitat ombra.
En els teus malucs durs,
la llum freda
d'un ivori viu portes.
Del fons del misteri del bosc
surts nua,
amb les mans buides,
sense alè ni aire.
Llisa com un llac mort.
Clara veu entre les fulles.
Luís Pimentel
(Lugo, 1895-1958)
Eco
Traducció al català: Salvador Valcarce
Eco
del poema original:
Eco
Clara voz de espello,
sen sangue nin roupa
cos teus seos fríos, como o mirto,
mitade luz, mitade sombra.
Nos teus cadrís duros
a luz fría
de un marfín vivo traes.
Do fondal do misterio do bosco
saes espida,
coas maos valeiras,
sen alento nin ar.
Circia como un lago morto.
Clara voz entre follas.
Il·lustració: "mIrALl"
Esmeralda Vallverdú (Barcelona, 1985)
Referència:
Pimentel, Luís. Eco. Traducció: Valcarce, Salvador. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada