"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Cada tarda
(José Antonio Labordeta)




Cada tarda

Cada tarda
un vent huracanat
m'estremeix.
Són les ombres de tots els ancestres
i la línia final
d'aquest vell i sinistre Labordeta.
De mi no queda gairebé res
i ells, que ho saben,
m'assetgen en les tardes de cerç
com si no res quedés del record.
Se'n van. Ens anem tots.
L'esperança quedà arraconada,
la llibertat trontolla
i tot allò que pensàrem que un dia arribaria
s'ha quedat desert en la memòria.
Tardes de faula daurada
mortes en el segrest dels dies.

José Antonio Labordeta
(Saragossa, 1935 - Saragossa, 19 de setembre de 2010)
Cada tarde

Traducció al català: Ismael Tricio Cea
Cada tarda
del poema original:


Cada tarde

Cada tarde
un viento huracanado
me estremece.
Son las sombras de todos los ancestros
y la linea final
de este viejo y siniestro Labordeta.
De mi no queda casi nada
y ellos, que se lo saben,
me asedian en las tardes de cierzo
como si nada quedara del recuerdo.
Se van. Nos vamos todos.
La esperanza se quedó arrinconada,
la libertad se tambalea
y todo lo que pensamos que un día llegaría
se ha quedado desierto en la memoria.
Tardes de fábula dorada
muertas en el secuestro de los días.



Referència:
Labordeta Subías, José Antonio. Cada tarda. Traducció: Tricio Cea, Ismael. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



Comentaris:

"José Antonio Labordeta ha mort, el poeta no. Les paraules no moren mai. Els poetas no moren mai. José Antonio Labordeta viu en nosaltres.

Gràcies per la traducció i per la tria, Ismael."


"Labordeta: GRAN HOME! GRAN POETA!"


"OHHH! quina tria més bonica!, felicitats per dur una revista digital d'actualitat poètica,
un homenatge preciós.
Una abraçada."


"Un home lliure per la llibertat!"


"D'aquells que es van riure de les teves paraules ja no ens em recordem del noms, a tu no t'oblidarem mai pas."


"El Canto a la Libertad de José A. Labordeta: HIMNO OFICIAL DE ARAGÓN, YA!

Desde Zaragoza: ¡Saludos!"

Juan José Durán

"M'encantava la seva sèrie. Descansi en pau el poeta."


"Uns versos preciosos. Tinc dos discs seus, de vinil!"


"Palabras para cantar.
Palabras para reír.
Palabras para llorar.
Palabras para vivir.
Palabras para gritar.
Palabras para morir"

José Antonio Labordeta. Nos vemos en el cielo de las personas buenas.

Carlos García

"No serem honrats sense homes honrats. No serem mítics sense mites. No serem poesia sense poetes."



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]