«Bes a la mort» Joan Abellaneda Fernández Il·lustració: Mary Stevenson Cassatt

Bes a la mort

Volent donar-te comiat, mare,
vaig donar un bes a la mort,
que traïdora, sota la teva aparença
em va ben ensarronar.

Confiat, vaig deixar els llavis
dolçament sobre el teu front
però la teva pell de seda
s'havia convertit en marbre
i només em tornà fred.
I en aquell precís moment
em bufetejà la consciència
i per fi em vaig adonar
que l'engany s'havia acabat,
doncs dins d'aquell cos ja no hi eres...

Com, marxant tan apressada,
t'endugueres tantes coses?
La teva mirada blava,
mirall d'amors infinits,
va quedar blanca per sempre.
La teva veu confident,
que a tants donava conhort,
per sempre guardarà secrets.
Les teves mans entregades,
que a tants volien acotxar,
reposen sobre el teu cor.

I jo, que ja t'anhelava,
pobre de mi,infeliç,
que fiu un bes a la mort.

Joan Abellaneda Fernández
(Teià, 1964)
«Bes a la mort»

Il·lustració:
"La mare Berthe sostenint el seu nadó"
Mary Stevenson Cassatt
(Allegheny City, Pennsilvània, 1844 – Le Mesnil-Théribus, França, 1926)

Referència:

Abellaneda Fernández, Joan.
«Bes a la mort»
Lo Càntich. N.5.
Tardor, 2010.
Octubre, 2010.