
Amants
Una flor
no lluny de la nit
el meu cos mut
s'obre
a la delicada urgència de la rosada
Alejandra Pizarnik
(Buenos Aires, 1936–1972)
«Amantes»
"Dànae"
Charles Émile August Duran (Carolus-Duran)
(Lilla, França, 1837 - París, 1917)
Salvador Valcarce
«Amants»
de l'obra original:
«Amantes»
una flor
no lejos de la noche
mi cuerpo mudo
se abre
a la delicada urgencia del rocío
ooO0Ooo
Motivada ben aviat per la literatura, la seva obra és una proposta trencadora, d’enorme influència en la poesia contemporània, explorant el costat de la realitat en què s'instal·la la fantasia.
Entre 1960 i 1964, va viure a París, on va treballar per a revistes i editorials, publicant poemes i crítiques en diversos diaris. Va traduir Antonin Artaud, Henri Michaux, Aimé Césaire, i Yves Bonnefoy, i va estudiar història de la religió i literatura francesa a la Sorbona. Després del seu retorn a Buenos Aires, va publicar tres dels seus principals volums, "Els treballs i les nits", "Extracció de la pedra de bogeria" i "L'infern musical", així com el seu treball en prosa "La comtessa sagnant" . El 1969 va rebre una beca Guggenheim, i en 1971 una Fullbright.
La autopercepció del seu cos i la seva contínua comparació amb la seva germana la van obsessionar. Va desenvolupar una forta addicció per les amfetamines, que li provocaven prolongats períodes amb trastorns del son, eufòria i insomni. Per contrarestar els efectes de les amfetamines, consumia sovint fàrmacs per dormir. El 25 de setembre de 1972, als 36 anys, es va suïcidar, ingerint barbitúrics, durant un cap de setmana què havia sortit amb permís de l'hospital psiquiàtric on es trobava internada a conseqüència del seu quadre depressiu i després de dos intents de suïcidi.
Nota del traductor
Salvador Valcarce
Salvador Valcarce
Referència:
Pizarnik, Alejandra.
«Amants».
Traducció: Valcarce, Salvador.
Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010.
Octubre, 2010.
ISSN 2014-3036
Pizarnik, Alejandra.
«Amants».
Traducció: Valcarce, Salvador.
Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010.
Octubre, 2010.
ISSN 2014-3036
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gran, MOLT GRAN, l'Alejandra Pizarnik!
Yo lloro debajo de mi nombre.
Yo agito pañuelos en la noche
y barcos sedientos de realidad
bailan conmigo.
Yo oculto clavos
para escarnecer a mis sueños enfermos.
Que en català podria ser:
Jo ploro sota del meu nom.
Jo sacsejo mocadors a la nit
i vaixells assedegats de realitat
ballen amb mi.
Jo amago claus
per escarnir els meus somnis malalts.
Carmen Iriarte del Pino
Publica un comentari a l'entrada