"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Amants»

Alejandra Pizarnik

Traducció:
Salvador Valcarce

Dànae (Carolus-Duran)

Amants


Una flor
no lluny de la nit
el meu cos mut
s'obre
a la delicada urgència de la rosada


Alejandra Pizarnik
(Buenos Aires, 1936–1972)
«Amantes»

Il·lustració:
"Dànae"
Charles Émile August Duran (Carolus-Duran)
(Lilla, França, 1837 - París, 1917)

Traducció:
Salvador Valcarce
«Amants»
de l'obra original:

«Amantes»

Alejandra Pizarnik

una flor
no lejos de la noche
mi cuerpo mudo
se abre
a la delicada urgencia del rocío

ooO0Ooo


Alejandra Pizarnik fou una destacada poeta argentina, representant del surrealisme poètic. Filla d’immigrants jueus russos, la seva infància va ser molt complicada. Parlava amb marcat accent europeu i tartamudejava.

Motivada ben aviat per la literatura, la seva obra és una proposta trencadora, d’enorme influència en la poesia contemporània, explorant el costat de la realitat en què s'instal·la la fantasia.

Entre 1960 i 1964, va viure a París, on va treballar per a revistes i editorials, publicant poemes i crítiques en diversos diaris. Va traduir Antonin Artaud, Henri Michaux, Aimé Césaire, i Yves Bonnefoy, i va estudiar història de la religió i literatura francesa a la Sorbona. Després del seu retorn a Buenos Aires, va publicar tres dels seus principals volums, "Els treballs i les nits", "Extracció de la pedra de bogeria" i "L'infern musical", així com el seu treball en prosa "La comtessa sagnant" . El 1969 va rebre una beca Guggenheim, i en 1971 una Fullbright.

La autopercepció del seu cos i la seva contínua comparació amb la seva germana la van obsessionar. Va desenvolupar una forta addicció per les amfetamines, que li provocaven prolongats períodes amb trastorns del son, eufòria i insomni. Per contrarestar els efectes de les amfetamines, consumia sovint fàrmacs per dormir. El 25 de setembre de 1972, als 36 anys, es va suïcidar, ingerint barbitúrics, durant un cap de setmana què havia sortit amb permís de l'hospital psiquiàtric on es trobava internada a conseqüència del seu quadre depressiu i després de dos intents de suïcidi.

Nota del traductor
Salvador Valcarce


Referència:
Pizarnik, Alejandra.
«Amants».
Traducció: Valcarce, Salvador.
Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010.
Octubre, 2010.
ISSN 2014-3036

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Anònim ha dit...

Gran, MOLT GRAN, l'Alejandra Pizarnik!

Yo lloro debajo de mi nombre.
Yo agito pañuelos en la noche
y barcos sedientos de realidad
bailan conmigo.
Yo oculto clavos
para escarnecer a mis sueños enfermos.

Que en català podria ser:

Jo ploro sota del meu nom.
Jo sacsejo mocadors a la nit
i vaixells assedegats de realitat
ballen amb mi.
Jo amago claus
per escarnir els meus somnis malalts.

Carmen Iriarte del Pino

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]