Últimes entrades a: Mestres del temps | Creació | Traduccions | Entrevistes | Poesia | Art Visual | Narracions | Articles - Seccions | Culturàlia

"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Pe curând
(Lluís Servé Galan)




Pe curând

Marxes com la brisa que porta la tempesta
De la teva absència,
Mentre sóc deixeble dels teus dits,
Reflex dels teus ulls de requesta.

Riu de carícies que no accepta la conquesta,
Periré per la teva innocència,
Mentre estens en les meves nits
El buit dels teus llavis, les dents de la congesta.

Fins quan hauré de témer els esculls
Si em deixes l’ànima, malalta pels teus ulls,
Varada en ells, envoltada de ginesta?

Flor del sol de la meva tardor,
Moro per morir per la teva claror
Si marxes com la brisa que porta la tempesta.

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Pe curând / CC BY-NC-ND 3.0


Il·lustració:
"Noia, semi-nua, reclinada"
Joseph Mallord William Turner (1775-1851)


Referència:
Servé Galan, Lluís. Pe curând. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html


Comentaris a l'autor:

"Catorze versos. Un sonet. El poeta que es cenyeix a un esquema. El ritme. Un mestre: en Lluís Servé Galan. En Sonetàlia, clar. Estrofes. Encavalcaments. Pauses. Repeticions. Experimentació. Paral·lelismes. Novíssima lírica clàssica."

Pere Abad i Sorribes

A Pe curând: "Magnífic sonet. Preciós. Cada vers ressalta el sentiment. M'ha encantat l'última estrofa."


A Desídia: "Que la paraula no calli mai. Que els poetes s'expressin amb la teva capacitat d'expressió, Lluís. Que la paraula només reposi per agafar més forces."


obrir
Etiquetas: , ,

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)

Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]