
Les tombes flamejants
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!
Bonaventura Gassol
(La Selva del Camp, 1893 – Tarragona, 1980)
Les tombes flamejants
Il·lustració: "Les tombes flamejants"
Toni Arencón i Arias
Referència:
Gassol i Rovira, Bonaventura. Les tombes flamejants. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html
oh Pàtria de les tombes flamejants!"
De rabiosa actualitat! I el proper 11 de setembre què? Tots units o cadascú a la seva? Va per vostès, senyors polítics. Cendra a la cendra?
Salut, joan."
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada