"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Febrer
(Màrius Torres)




Febrer

Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
–sempre el somni que precedeix la força!–

Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.

El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera
Els torrents se'n nodreixen a poc a poc.

Tot és tebi i frisós com davançant el foc
De la pròxima primavera.

Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.

Així els antics, en gerres de rústega faiença,
Guardaven el vi de Falern.

Màrius Torres
(Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942)
Febrer


Referència:
Torres, Màrius. Febrer. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/10/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



Comentaris:

"Avui, 30 d'agost del 2010, el món de les lletres celebra el centenari del naixement del poeta lleidetà Màrius Torres.

Màrius Torres va estudiar medicina i el 1933 va començar a exercir, alhora que publicava alguns articles a revistes. A finals de 1935, amb vint-i-cinc anys, va patir un brot de tuberculosi, ingressant al sanatori de Puig d'Olena, ubicat a Sant Quirze Safaja, on va passar tota la Guerra Civil. Va ser al llarg de l'etapa al sanatori de Puig d'Olena quan la seva trajectòria literària, iniciada com a distracció mentre cursava els estudis de Medicina, va passar a ocupar el primer pla de la seva vida.

Va morir als trenta-dos anys i està enterrat al cementiri de Sant Quirze Safaja. El seu darrer poema va ser "Dolç Àngel de la Mort...".

Lo Càntich s'afegeix als diferentes homenatges amb la publicació, avui, del poema "Febrer", en paraules del propi poeta la seva poesia predilecta."

Pere Abad i Sorribes

"Recordar Màrius Torres (o qualsevol poeta català que no estigui subvencionat per interessos pseudo-històrics) és una proesa. Màrius Torres: poeta excels.

Primera estrofa de Dolç Àngel de la Mort:

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.



"un poema esplèndid, ple de força i de vida, d'un autor que fins avui desconeixia, perdoneu la meva ignorància, i que he pogut conéixer gràcies a vosaltres...
una salutació cordial, mataronina
joan."


"En qualsevol cas .... Joan .... ignorància compartida .... preciós poema ... sí ... "


"Si teniu dos minuts lliures, feu-li una ullada al poema de la Núria Niubó dedicat a M.T.: He quedat sol.
Magnífic!"




0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]