![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Febrer
Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
–sempre el somni que precedeix la força!–
Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.
El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera
Els torrents se'n nodreixen a poc a poc.
Tot és tebi i frisós com davançant el foc
De la pròxima primavera.
Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
Guardaven el vi de Falern.
Màrius Torres
(Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942)
Febrer
Referència:
Torres, Màrius. Febrer. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/10/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html
"Avui, 30 d'agost del 2010, el món de les lletres celebra el centenari del naixement del poeta lleidetà Màrius Torres. Màrius Torres va estudiar medicina i el 1933 va començar a exercir, alhora que publicava alguns articles a revistes. A finals de 1935, amb vint-i-cinc anys, va patir un brot de tuberculosi, ingressant al sanatori de Puig d'Olena, ubicat a Sant Quirze Safaja, on va passar tota la Guerra Civil. Va ser al llarg de l'etapa al sanatori de Puig d'Olena quan la seva trajectòria literària, iniciada com a distracció mentre cursava els estudis de Medicina, va passar a ocupar el primer pla de la seva vida.
Va morir als trenta-dos anys i està enterrat al cementiri de Sant Quirze Safaja. El seu darrer poema va ser "Dolç Àngel de la Mort...".
Lo Càntich s'afegeix als diferentes homenatges amb la publicació, avui, del poema "Febrer", en paraules del propi poeta la seva poesia predilecta."
Pere Abad i Sorribes
"Recordar Màrius Torres (o qualsevol poeta català que no estigui subvencionat per interessos pseudo-històrics) és una proesa. Màrius Torres: poeta excels.Primera estrofa de Dolç Àngel de la Mort:
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
"un poema esplèndid, ple de força i de vida, d'un autor que fins avui desconeixia, perdoneu la meva ignorància, i que he pogut conéixer gràcies a vosaltres... una salutació cordial, mataronina
joan."
"En qualsevol cas .... Joan .... ignorància compartida .... preciós poema ... sí ... " "Si teniu dos minuts lliures, feu-li una ullada al poema de la Núria Niubó dedicat a M.T.: He quedat sol. Magnífic!"
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada