"Els pollancs"
Paul Cézanne
Calladament
Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.
Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter, 1929-2003)
Calladament
Suggerit per: Joan Abellaneda
Il·lustració: "Els pollancs"
Paul Cézanne
(Ais de Provença -Aix-en-Provence-, França, 1839-1906)
Referència:
Martí i Pol, Miquel. Calladament. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html
Albert Grau
i un balancí al terrat
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa."
"El poema - fragment - Miquel Martí i Pol"
En paraules de Ferran Carbó (1):
El recull té de manera clara dos models de textos [...] un de més narratiu, i l'altre més líric, basat en poemes breus, majoritàriament de vers decasíl·labs, fragmentats visualment, siga per dues estrofes, siga per escalonaments, que alternen la primera part del poema en què s'exposa el dolor, la soledat i sobretot l'absència, amb una segona de superació mitjançant el record i la recuperació, al capdavall, la presència dels moments compartits [...] El llibre és un cant a la vida que queda encara i que, per tant, cal aprofitar.
Com diu l'autor: "El Llibre d'absències té per a mi una significació important, tan humana com poètica. Va ser un llibre escrit en quatre setmanes. Mentre el feia, em va venir a veure en Joan Oliver i em va dir: "M'han comentat que escrius un llibre sobre la mort de la Dolors. Et diré una cosa: A ella no li farà ni bé ni mal. Ara, a tu, et farà molt bé. Serà una manera de poder treure tot el que t'ha quedat a dins." (Sardà 1992: 14).
(1) F. Carbó. L'absència present de Miquel Martí i Pol. Estudis de llengua i literatures catalanes - XXIX - Miscel·lània Germà Colón. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.
---
Joan, m'ha encantat el teu suggeriment.
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada