"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Calladament
(Miquel Martí i Pol)


Els pollancs (Paul Cézanne)
"Els pollancs"
Paul Cézanne


Calladament

Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
                                  Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.

Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.

Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter, 1929-2003)
Calladament

Suggerit per: Joan Abellaneda

Il·lustració: "Els pollancs"
Paul Cézanne
(Ais de Provença -Aix-en-Provence-, França, 1839-1906)

Referència:
Martí i Pol, Miquel. Calladament. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



Comentaris a l'autor:

A Si parlo dels teus ulls: "Sense Paraules. Martí i Pol"

Albert Grau

A Si parlo dels teus ulls: "El poema és la nit
i un balancí al terrat
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa."

"El poema - fragment - Miquel Martí i Pol"


A Calladament: El poemari "Llibre d'absències" (1985), d'on pertany aquest poema, va ser un recull escrit entre el 5 de juliol i el 6 d'agost, arran de la mort de Dolors Freixa, la primera dona del poeta.

En paraules de Ferran Carbó (1):

El recull té de manera clara dos models de textos [...] un de més narratiu, i l'altre més líric, basat en poemes breus, majoritàriament de vers decasíl·labs, fragmentats visualment, siga per dues estrofes, siga per escalonaments, que alternen la primera part del poema en què s'exposa el dolor, la soledat i sobretot l'absència, amb una segona de superació mitjançant el record i la recuperació, al capdavall, la presència dels moments compartits [...] El llibre és un cant a la vida que queda encara i que, per tant, cal aprofitar.

Com diu l'autor: "El Llibre d'absències té per a mi una significació important, tan humana com poètica. Va ser un llibre escrit en quatre setmanes. Mentre el feia, em va venir a veure en Joan Oliver i em va dir: "M'han comentat que escrius un llibre sobre la mort de la Dolors. Et diré una cosa: A ella no li farà ni bé ni mal. Ara, a tu, et farà molt bé. Serà una manera de poder treure tot el que t'ha quedat a dins." (Sardà 1992: 14).

(1) F. Carbó. L'absència present de Miquel Martí i Pol. Estudis de llengua i literatures catalanes - XXIX - Miscel·lània Germà Colón. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.

---

Joan, m'ha encantat el teu suggeriment.


A Calladament: "Gràcies Maria Rosa, ja saps que és un plaer col.laborar amb vosaltres."



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]