Assaig de plagi a la taverna
Al sempre admirat Salvador Espriu,
si cal amb disculpes.
Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra,
i com em recaria d'allunyar-me'n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se'n: «Com qui s'agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer»,
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d'aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva i –nostra–
bastant neta, envejada, bonica pàtria.
Joan Oliver (Pere Quart)
(Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986)
Assaig de plagi a la taverna
Il·lustració: "Festeigs a una taverna"
Jan Havicksz Steen (Leiden, 1625 o 1626 – 1679)
Referència:
Oliver i Sellarès, Joan (Pere Quart). Assaig de plagi a la taverna. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada