Assaig de càntic en el temple (Salvador Espriu)

Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que s’en va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu
(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)
Assaig de càntic en el temple (El caminant i el mur)

Il·lustració: "Caminants"
David Alfaro Siqueiros (Ciutat de Mèxic, 1896 – Cuernavaca, 1974)

Referència:
Espriu, Salvador. Assaig de càntic en el temple (El caminant i el mur). Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. (En preparació)

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html

---