TEIXITS DE MOTS
Pilar Campmany i Piqué

"Nascuda a Barcelona,
pintora i relataire."
Pilar Campmany i Piqué
"Nascuda a Barcelona,
pintora i relataire."
"Natura desabrigada"
Pilar Campmany i Piqué
PARLA'M
Allà, tampoc no m'hi han volgut. Abans de començar la conferència, algú ha preguntat si s'admetria la meva presència, i com que hi havia una persona que no em volia escoltar, com sempre, se li ha fet cas. M'han rebutjat com a una estranya, tot i que sóc d´aquí, que muntanyes, roques i prats m'acaronen lluny de sons agressius. La flaire de mar que em besa ha quedat esvaïda, les meves arrels han emmudit.
Aquí, en aquest altre lloc, tampoc no hi goso parlar, escolto veus que saben les meves notes, però no les volen cantar... M'acosto als joves, sé que em coneixen, que em tenen escrita en moltes pàgines, però en sortir de l'institut, em desen, no em solen parlar... Veig ulls de petits infants que em miren amb estranyesa, no m'han vist mai a casa seva, tan sols em veuen, de tant en tant, darrere dels finestrons.
M'enfilo pels murs per atènyer la veu, alço mots que proclamen vida, però sons estranys em volen trencar en mil bocins. Crido, m'esforço per obrir portes, fujo de silencis melangiosos; no vull ser joia estotjada! Si parlo tendrament i clar, per què no m'entenen?
Pobra de mi si no m'estimen, si no m'arriben a parlar, seré llengua morta vestida d'or fi, però despullada d'aire...
Aquí, en aquest altre lloc, tampoc no hi goso parlar, escolto veus que saben les meves notes, però no les volen cantar... M'acosto als joves, sé que em coneixen, que em tenen escrita en moltes pàgines, però en sortir de l'institut, em desen, no em solen parlar... Veig ulls de petits infants que em miren amb estranyesa, no m'han vist mai a casa seva, tan sols em veuen, de tant en tant, darrere dels finestrons.
M'enfilo pels murs per atènyer la veu, alço mots que proclamen vida, però sons estranys em volen trencar en mil bocins. Crido, m'esforço per obrir portes, fujo de silencis melangiosos; no vull ser joia estotjada! Si parlo tendrament i clar, per què no m'entenen?
Pobra de mi si no m'estimen, si no m'arriben a parlar, seré llengua morta vestida d'or fi, però despullada d'aire...
Mots teixits per: Pilar Campmany i Piqué
(Barcelona)
Parla'm
Il·lustració: "Natura desabrigada"
Pilar Campmany i Piqué
Referència:
Campmany i Piqué, Pilar. Teixits de mots: Parla'm. Lo Càntich. N.4. Agost, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/08/lo-cantich-numero-4-haikus-i-tankes.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada