"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Monet i Riba: Moments de simplificació impressionista
(Empar Sáez)


POESIA TRANSVERSAL


Empar Sáez
"Una línea invisible uneix dos punts en l'espai. No hi ha prou distància entre dues obres d'art que no ens permeti la seva unió."

Monet i Riba: Moments de simplificació impressionista

Claude Monet, París, 1840 - Giverny, 1926
Carles Riba, Barcelona, 1893-1959


Sorprèn en el procés creador de Carles Riba una etapa en la qual incorpora a la poesia catalana la tannka japonesa. Adscrit al noucentisme en algunes de les seves obres, Riba ens mostra una poesia de rigorosa construcció formal amb una gran influència clàssica i anglogermànica. Després de la complexitat i artifici de “Tres suites” emprèn una nova via que restarà plasmada en “Del joc i del foc”. Aquets recull comprèn dos grups de poemes: un de 1936-1938 (Tannkas de les quatre estacions) i un segon de 1943-1946 (Tannkas del retorn) que representen l’apropament a formes noves i més senzilles. En paraules de Riba: “Un exercici, diria, de dibuix. (...) El meu exercici, doncs, fóra per a contenir una sensació, una representació, una reflexió, un fet d’amor o de recança, dins un traç sobri i just de paraula.

VIII (Que furioses...)

Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
Quan vinc a tu pel frèvol
pontet d’una carícia!

Carles Riba
VIII
(Del joc i del foc, 1946)

En aquest punt creador d’en Riba l'apropament a l'expressió japonesa, la simplificació en les formes, i la visió i captació i d'un instant fugaç ens remet a l'Impressionisme. Aquest moviment artístic plasma l'efecte perceptiu retallant un tros de realitat; no reprodueix un paisatge, sinó la impressió que suscita.

El pintor francès Claude Monet és la figura clau de l'Impressionisme. Pinta a grans pinzellades i cops ràpids, aplica els colors en capes gruixudes, dota de rugositat a la matèria. Monet crea una nova concepció de la imatge pictòrica de la realitat: la forma, les figures són taques de colors; el joc de llum, d'ombres, de colors clars i vibrants, proporciona una profunditat inaudita al quadre.


Nenúfars i pont japonès, 1899


Les pintures del període final de Monet, concretament les sèries dedicades al “Pont japonès” tenen el mateix punt de partida: l’estany i el pont japonès, però la forma es dilueix, és ja mera observació de llum i color, una concentració d’energia en l’instant creatiu. No és abstracció, doncs no hi ha renúncia a la representació de l'objecte, tampoc és simbolisme, és una pintura centrada en un instant òptic, en la natura com a experiència real.


El pont japonès, 1914-1924


Per a Riba aquests “moments” de simplificació es situen entre dues obres de gran complexitat: “Tres Suites” (1937) i “Elegies de Bierville” (1943) i semblen correspondre a un procés d’investigació, d'experimentació puntual en la forma poètica, a l'assaig d'un estil més directe mitjançant imatges senzilles i potents. Per a Monet, en canvi, és la culminació de la llibertat i audàcia en l'aplicació del color, la darrera etapa en la seva experimentació.

XLII (Avui que l'aire...)

Avui que l’aire
té el crit d’abril i una alba
d’ocells que tornen,
com l’ametller enyoro
ma flor precipitada.

Carles Riba
XLII
(Del joc i del foc, 1946)

--o0o--

Poesia Transversal:
Monet i Riba: Moments de simplificació impressionista
Un article de: Empar Sáez


Referències bibliogràfiques:

Carles Riba. Obres Completes. Poesia. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Carles Riba. Del joc i del foc. Barcelona: Editorial Ampúries, 1984.
Christoph Heinrich. Claude Monet. Köln: Taschen, 2007.
Josep Palau i Fabre. “Quaderns inèdits de l’alquimista”. Barcelona: edicions 62, 1991.
Exposició: Monet y la abstracción. Museo Thyssen-Bornemisza i Fundación Caja Madrid. Madrid, 2010.

Referència:
Sáez, Empar. Monet i Riba: Moments de simplificació impressionista. Lo Càntich. N.4. Haikús i Tankes, 2010. Agost, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/08/lo-cantich-numero-4-haikus-i-tankes.html



Comentaris a l'autora:

A Pons i Maillol: "Nascuda a Pertuis (França), Empar Sàez debuta a la nostra revista amb la secció Poesia Transversal, i un primer article dedicat a les mans de l'escultor Arístides Maillol i a la poesia d'en Josep Sebastià Pons. No us ho perdeu, perquè l'Empar és capaç d'escriure, escoltant Summertime de la Janis Joplin, veritables exquisideses.

Gràcies, Empar, per aquest magnífic article.
Benvinguda a Lo Càntich!"

Pere Abad i Sorribes

A En un rodal:

A Álvaro Reja, con gratitud por su respuesta y admiración por su obra:

"Gracias, Álvaro, por confiar en nuestra revista y ofrecernos tus magníficas ilustraciones. No dudes que te hemos tomado la palabra. Gracias de nuevo.

Gràcies, Álvaro, per confiar en la nostra revista i oferirnos les teves magnífiques il·lustacions. No dubtis que t'hem pres la paraula. Gràcies de nou."


A Monet i Riba: "Coincident en el temps amb la meva modesta aportació dedicada a Carles Riba en la secció de Notes biogràfiques, m'ha encantat el teu article.

Felicitats, Empar."


A Monet i Riba: "Monet i Riba: un magnífic paral·lelisme. El pioner de la poesia japonesa breu en català i l'impressionista més enamorat de l'art japonès. Gran article!"


A En un rodal: No us perdeu l'article d'Empar Sáez sobre Álvaro Reja a Un Capvespre a la Mediterrània"


A Monet i Riba: "Empar, no només tinc la magnifica sort de coneixer-te en persona, i per tant ja t'ho havia dit, que m'agrada molt com escrius.
Però ara que per fi, tinc un respir per llegir-te i aprofundir vull felicitar-te per la teva interessant secció.
Enhorabona! Un gran treball companya. "


A Sang: "Magnífic poema. Desbordant de força i rima!"




0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]