"La gavina" d'en Frederic Sirés i Puig (Pep Colomer Blanco)

EL CREMAT QUE FLAMEJA ENTRE HAVANERES
Pep Colomer Blanco

"A clar de nit, amb escates de moll, entotsolat, encisaré les ones. Pere Patxei, prepara'ns un cremat; beguem-lo i canviem el curs dels astres. Sorres d'amor. Mar fluix. Palpo records. S'acosten de puntetes els meus morts."

Joan Vinyoli (El cremat)

La gavina

Oh, gavina voladora, que volteges sobre el mar,
i al pas del vent mar enfora vas volant fins a arribar
a la platja assolejada, platja de dolços records,
on dia i nit i fa estada la nina del meus amors.

Quan la vegis sola, prop la quieta onada,
dóna-li la besada que li envio més fervent
Digues-li que sento dolça melangia,
i que en ella penso en tot moment.

Oh, si igual que tu gavina, la mar pogués travessar,
fins a arribar a la platja, on tan dolç és recordar,
i veure la imatge bruna en el seu bell despertar,
de la nina que entre somnis és tan grat d'acariciar

Quan la vegis sola, prop la quieta onada,
dóna-li la besada que li envio més fervent
Digues-li que sento dolça melangia,
i que en ella penso en tot moment.

Frederic Sirés i Puig
(Begur, 1899 - Palafrugell, 1971)
La gavina

Selecció de: Pep Colomer Blanco

Referència:
Sirés i Puig, Frederic. La gavina. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html

---