"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Ruïna»
'Ruina'

Federico García Lorca

Traducció:  Carles Carmona i Grau
Il·lustració:  Joaquim Sorolla

Nova York (Joaquim Sorolla)
"Nova York"
Joaquim Sorolla


A Regino Sainz de la Maza

Ruïna


Sense trobar-se.
Viatger pel seu propi tors blanc.
Així anava l'aire.

Aviat es va veure que la lluna
era una calavera de cavall
i l'aire una poma fosca.

Darrere de la finestra,
amb fuets i llums, se sentia
la lluita de la sorra amb l'aigua.

Jo vaig veure arribar les herbes
i les vaig donar un xai que balaba
sota les seves dentetes i llancetes.

Volava dins d'una gota
la closca de ploma i cel·luloide
de la primera coloma.

Els núvols, en ramat,
es van quedar adormits contemplant
el duel de les roques amb l'albada.

Vénen les herbes, fill;
ja sonen les seves espases de saliva
pel cel buit.

La meva mà, amor. Les herbes!
Pels vidres trencats de la casa
la sang va deslligar les cabelleres.

Tu sol i jo quedem;
prepara el teu esquelet per a l'aire.
Jo només i tu quedem.

Prepara el teu esquelet;
cal buscar de pressa, amor, de pressa,
el nostre perfil sense son.


Federico García Lorca
(Fuente Vaqueros, Granada, 1898 — Entre Víznar i Alfacar, Granada, 1936)
Ruina -Introducción a la muerte-
(Poeta en Nueva York)


Il·lustració:
"Nova York"
Joaquim Sorolla i Bastida
(València, 1863 - Cercedilla, 1923)

Traducció:
Carles Carmona i Grau
(Barcelona, 1951)
«Ruïna»
de l'obra original:

A Regino Sainz de la Maza

Ruina


Sin encontrarse.
Viajero por su propio torso blanco.
Así iba el aire.

Pronto se vio que la luna
era una calavera de caballo
y el aire una manzana oscura.

Detrás de la ventana,
con látigos y luces, se sentía
la lucha de la arena con el agua.

Yo vi llegar las hierbas
y les eché un cordero que balaba
bajo sus dientecillos y lancetas.

Volaba dentro de una gota
la cáscara de pluma y celuloide
de la primer paloma.

Las nubes, en manada,
se quedaron dormidas contemplando
el duelo de las rocas con el alba.

Vienen las hierbas, hijo;
ya suenan sus espadas de saliva
por el cielo vacío.

Mi mano, amor. ¡Las hierbas!
Por los cristales rotos de la casa
la sangre desató sus cabelleras.

Tú solo y yo quedamos;
prepara tu esqueleto para el aire.
Yo solo y tú quedamos.

Prepara tu esqueleto;
hay que buscar de prisa, amor, de prisa,
nuestro perfil sin sueño.


Referència:
García Lorca, Federico.
«Ruïna»
'Ruina'
Traducció: Carmona i Grau, Carles.
Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010.
Juliol, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Pere Abad i Sorribes ha dit...

Gràcies, Carles, per la magnífica traducció.
Benvingut a Lo Càntich!

L'Equip Editorial.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]