"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

"Que tinguem sort" d'en Lluís Llach
(Vanessa Mies Iborra)


EL RACÓ DE LA POESIA MUSICAL



Vanessa Mies Iborra
"La música és sens dubte un poema."




Que tinguem sort

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
amb mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren, i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius
per a demà.
Que demà, que demà
mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal
caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

I així pren, i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius
per a demà.
Que demà, que demà
mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal
caminar.

Que tinguem sort
Autor de la lletra i de la música: Lluís Llach
Del disc: I si canto trist (1974)



Inclòs també a:
Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985)
Verges 2007 (2007)

Web Oficial de Lluís Llach

Actualment se sent força la versió feta per Manu Guix i Dani Flaco, apropant el jovent a l'essència d'aquest gran tema.

Selecció de: Vanessa Mies Iborra


Referència:
Llach, Lluís. Que tinguem sort. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html


7 [ Comentar aquesta entrada ]:

Pere Abad i Sorribes ha dit...

Benvinguda, Vanessa, a la família de Lo Càntich.
Una proposta magnífica per al teu primer article d'aquesta nova secció.

Moltes gràcies, per estar amb nosaltres. Molta música i molta poesia!

L'Equip Editorial

Toni Arencón i Arias ha dit...

M'afegeixo a la benvinguda!

Una selecció musical excel·lent!

Maria Rosa G. Zellweger ha dit...

Una cançó preciosa que mai deixarà de ser actual.

Afegeixo enllaços de youtube per a aquells que vulguin escoltar-la (però comprar-vos el disc, és etern, val la pena!).

Que tinguem sort

En concert

Versió de Dani Flaco

Versió de Susana Germade

Anònim ha dit...

Una cançó que em fa estremir cada vegada que l'escolto.

Molt bona selecció, Vanessa Mies.

Joan Feliu i Blanes.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies a tots.

Visca la poesia!

Vanessa Mies

Rosa Monleón ha dit...

Una cançó memorable.

No puc escoltar-la sense emocionar-me.

Felicitats, Vanessa.

Una abraçada,
Rosa.

marc freixas ha dit...

llach
i els astres


poeta
que canta cançons
per acaronar la terra amb les mans

acariciant
la bellesa de la musica
amb el so precis, constant i rebel
del piano que toca de manera inacabable

perque sera eterna la seva petjada en tots nosaltres

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]