![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
L'ART DE LA NIT ETERNA
 Sandra Domínguez Roig | "El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries. L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veurás una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real. El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar." |
Punts Cardinals
Nua, ingràvida, suro en aquesta massa inabastable de temps on s'aturen les busques magnetizades per un moment íntim.
Toquen les meves hores, on m'acarono, ferida dins el meu espai.
Només l'aigua tèbia s'escola per les oïdes en un mormol de mar. Chill-out de l'oceà.
Així, que s'esllavissin aquestes onades per cada bocí de pell mentre el vent se m'enduu al nord, més enllà de l'horitzó rere un sol de ponent on d'esquitllentes aflora l'anhel més íntim, i algun petit acompliment d'una vida efímera a les mans d'un destí cobejós.
Enrere, queda un sud de fites amoroses no assolides que es despengen del sostre i esbotzo malgrat inevitablement reverberen de glop.
Si dirigeixo l’esguard a l'est reposa la capsa de secrets inconfessables i les dedicatòries políticament correctes d'aniversaris infantils, postals la repetició de les frases et fa sentir insignificant, alguna invitació per algun acte de festa major, i punts de llibre, alguns confeccionats per veritables orfebres de cartró.
Suren l'oest, quimeres de concessió immediata. Aquells capricis que t'omplen un instant per sadollar l'amarg sabor de la pèrdua i per brindar el guany.
Així, suro, nua, ingràvida en un mar de temps mentre deixo que la inèrcia se m’endugui al nord.
Toquen les meves hores, on m'acarono, ferida dins el meu espai.
Només l'aigua tèbia s'escola per les oïdes en un mormol de mar. Chill-out de l'oceà.
Així, que s'esllavissin aquestes onades per cada bocí de pell mentre el vent se m'enduu al nord, més enllà de l'horitzó rere un sol de ponent on d'esquitllentes aflora l'anhel més íntim, i algun petit acompliment d'una vida efímera a les mans d'un destí cobejós.
Enrere, queda un sud de fites amoroses no assolides que es despengen del sostre i esbotzo malgrat inevitablement reverberen de glop.
Si dirigeixo l’esguard a l'est reposa la capsa de secrets inconfessables i les dedicatòries políticament correctes d'aniversaris infantils, postals la repetició de les frases et fa sentir insignificant, alguna invitació per algun acte de festa major, i punts de llibre, alguns confeccionats per veritables orfebres de cartró.
Suren l'oest, quimeres de concessió immediata. Aquells capricis que t'omplen un instant per sadollar l'amarg sabor de la pèrdua i per brindar el guany.
Així, suro, nua, ingràvida en un mar de temps mentre deixo que la inèrcia se m’endugui al nord.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Punts Cardinals / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "Punts Cardinals"
Toni Arencón i Arias
Referència:
Domínguez Roig, Sandra. Punts Cardinals. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
 |  |  |
| Xopa de tu | Germina | Sequedat |
Comentaris a l'autora:
"La més bella sonoritat, alentint els batecs del cor, el sentiment fet paraula, nascuda a Barcelona, cautiva els mots des de Vilafranca del Penedès, ella, la Sandra Domínguez Roig, eternitat dels versos, papallona que busca la llum en un univers de tenebres."Pere Abad i Sorribes
A Xopa de tu: "És magnífic, Sandra!" A Punts Cardinals: "Com sempre que escrius, Sandra, ho fas amb una capacitat de transmetre sentiments impressionant. A més, ets capaç d'aconseguir, amb poques frases, explicar una història i deixar la porta oberta de la imaginació." A Punts Cardinals: "M'ha agradat molt, Sandra!" A Sequedat: "Ja ho veus, Sandra. Has tornat a inspirar-me una altra il.lustració. Encara que només siguin "taques"." De Sandra Domínguez Roig: "Estimats companys i amics! No us podeu imaginar la il·lusió que m'han fet els vostres comentaris. Pere: Moltíssimes gràcies per la idea, la iniciativa i el treball que duu LO CÀNTICH. Toni: algun dia haurem de barrejar l'obra, així que si fas exposició compta amb els meus versos. Maria Rosa: Gràcies per penjar-ho al Facebook, i per quedar-te amb mi a la Crisàlide, et vaig llegint. Ja sabeu no? que a la 4ª estació toca sopar LO CÀNTICH no? Us abraço des d'un cor de vinya verda viva."
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada