![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
POESIA TRANSVERSAL
 Empar Sáez | "Una línea invisible uneix dos punts en l'espai. No hi ha prou distància entre dues obres d'art que no ens permeti la seva unió." |
Pons i Maillol, art i prodigi al Rosselló
Arístides Maillol, Banyuls de Marenda, Rosselló, 1861-1944
Josep Sebastià Pons, Illa del Riberal, Rosselló, 1886-1962
"Maillol pensa amb les mans”, acostumava a dir Pons del seu entranyable amic, i ell ho ratificava amb aquestes paraules: “Les meves escultures són poemes de la vida. Enlloc d’expressar-me en vers, m’expresso per mitjà de l’escultura.”
Les escultures de Maillol i la poesia de Pons són obres independents dins de l'estat Francès, reprenen la tradició més arrelada a la terra, més llatina, més física i quotidiana. Les obres d’ambdós artistes neixen d’una tradició molt antiga, però tanmateix del no res, com un miracle en una època i en un país on la llengua agonitza, la influència i l'absorció per la cultura francesa són intenses i tant l'art com la literatura catalana no existeixen.
Les obres de l'escultor, les seves dones, són carnals, contundents i vigoroses, adscrites a la terra. Hom hi troba un paral·lelisme entre el seu entorn i les figures; no són pas deesses gregues, però s'apropa com ningú al concepte que tenien els clàssics de l'escultura. Tot en ell és mesura, equilibri i càlcul, bo i que no oculta pas l'apassionament.
De la mateixa manera, els poemes de Pons, tot i ser lírics, s'afermen al sòl, són gràvids, parlen del que abasta la vista, d'un paisatge i unes contrades properes, no pas divines. Hi ha una continuïtat del paisatge a l’home, una prolongació entre el món físic i la seva poesia. Aquest arrelament a la terra, palès en tots dos artistes, els hi confereix una profunditat i una qualitat perdurables.
Les escultures de Maillol i la poesia de Pons són obres independents dins de l'estat Francès, reprenen la tradició més arrelada a la terra, més llatina, més física i quotidiana. Les obres d’ambdós artistes neixen d’una tradició molt antiga, però tanmateix del no res, com un miracle en una època i en un país on la llengua agonitza, la influència i l'absorció per la cultura francesa són intenses i tant l'art com la literatura catalana no existeixen.
Les obres de l'escultor, les seves dones, són carnals, contundents i vigoroses, adscrites a la terra. Hom hi troba un paral·lelisme entre el seu entorn i les figures; no són pas deesses gregues, però s'apropa com ningú al concepte que tenien els clàssics de l'escultura. Tot en ell és mesura, equilibri i càlcul, bo i que no oculta pas l'apassionament.
De la mateixa manera, els poemes de Pons, tot i ser lírics, s'afermen al sòl, són gràvids, parlen del que abasta la vista, d'un paisatge i unes contrades properes, no pas divines. Hi ha una continuïtat del paisatge a l’home, una prolongació entre el món físic i la seva poesia. Aquest arrelament a la terra, palès en tots dos artistes, els hi confereix una profunditat i una qualitat perdurables.
Poema que vola
Que bo fa amb els amics de seure a taula,
i amb les donzelles blanques com la neu,
quan salta la conversa i la paraula
té el rajadís d'alguna deu,
quan el contentament tot ho neteja,
i deixa el mirar llis,
i que en el cor hi senyoreja
la gràcia del país!
Pel més enllà seguim la via,
font que s’ajunta a l'altra font.
Si adés la broma enterbolia
l'herba i la fulla d’aquest món,
tot rodolant a la serena,
trobarem la parada i la remor,
i aquell mirar que té la lluna plena
que deixa caure sa claror.
Josep Sebastià Pons
Poema que vola
(L’aire i la fulla, 1930)
L’obra poètica d’en Pons posseeix una gran unitat, es fon i evoluciona amb la seva vida. Trobem un detallisme paisatgístic precís en els primers llibres, "Roses i xiprers" (1911), "El bon pedrís" (1919), però aquesta característica desapareix a partir de "L'aire i la fulla" (1930).
D'aquesta evolució ens explica el mateix Pons: “L'obra de Maillol m'ajudà molt —hi la mar, que a Montpeller tenia tan veïna, l'enlluernament de les onades... Helena també m'ajudà molt, perquè la felicitat li sortia de les mans.”
Del llibre "Cantinela" (1937), recull il·lustrat per en Maillol i obra cabdal de Pons, en Carles Riba ens fa notar que no hi ha escenari: el paisatge es confon amb l'estat d'esperit del poeta.
D'aquesta evolució ens explica el mateix Pons: “L'obra de Maillol m'ajudà molt —hi la mar, que a Montpeller tenia tan veïna, l'enlluernament de les onades... Helena també m'ajudà molt, perquè la felicitat li sortia de les mans.”
Del llibre "Cantinela" (1937), recull il·lustrat per en Maillol i obra cabdal de Pons, en Carles Riba ens fa notar que no hi ha escenari: el paisatge es confon amb l'estat d'esperit del poeta.
Tot és igual
Tot és igual. La vida és satisfeta.
Hauré prou vist la fruita per collir.
L'amor m'ha prou donat dins l'herba neta
l'oblit dels braços per dormir.
Eixint del sol, la primavera,
diversa de colors en els brancs del jardí,
la primavera és feta pel qui espera.
Son ombra massa dolça és inútil per mi.
Així ho dic amb certitud. I encara,
si, destacat de l’aire, un ventijol
invisible remou la fulla clara,
la sang fresca s’anima amb el seu vol.
Josep Sebastià Pons
Tot és igual
(Cantinela, 1937)
Maillol i Pons, dos artistes catalans que arrelaren el seu art en una terra i en un paisatge. Un prodigi artístic en un país on la cultura pròpia era pràcticament absent. Les seves creacions, esculpides amb mots i pedres, les hi van ser ofertes, generoses, quan grataven dins els orígens.
--o0o--
Poesia Transversal: Pons i Maillol, art i prodigi al Rosselló
Un article de: Empar Sáez
Referències bibliogràfiques:
Josep Sebastià Pons. “Obra poètica (Introducció de Tomàs Garcés)”. Barcelona: edicions 62, 1976.
Josep Pla. “Homenots. Tercera sèrie” dins Obra completa de Josep Pla. Barcelona: Edicions Destino, 1992.
Josep Palau i Fabre. “Quaderns inèdits de l’alquimista”. Barcelona: edicions 62, 1991.
Basada en l'escultura: "Homenatge a Debussy", d'Arístides Maillol (1930).
Toni Arencón i Arias
Referència:
Sáez, Empar. Pons i Maillol, art i prodigi al Rosselló. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
 Sang |  Monet i Riba |  En un rodal |
A Pons i Maillol: "Nascuda a Pertuis (França), Empar Sàez debuta a la nostra revista amb la secció Poesia Transversal, i un primer article dedicat a les mans de l'escultor Arístides Maillol i a la poesia d'en Josep Sebastià Pons. No us ho perdeu, perquè l'Empar és capaç d'escriure, escoltant Summertime de la Janis Joplin, veritables exquisideses.Gràcies, Empar, per aquest magnífic article.
Benvinguda a Lo Càntich!"
Pere Abad i Sorribes
A En un rodal: A Álvaro Reja, con gratitud por su respuesta y admiración por su obra:
"Gracias, Álvaro, por confiar en nuestra revista y ofrecernos tus magníficas ilustraciones. No dudes que te hemos tomado la palabra. Gracias de nuevo.
Gràcies, Álvaro, per confiar en la nostra revista i oferirnos les teves magnífiques il·lustacions. No dubtis que t'hem pres la paraula. Gràcies de nou."
A Monet i Riba: "Coincident en el temps amb la meva modesta aportació dedicada a Carles Riba en la secció de Notes biogràfiques, m'ha encantat el teu article. Felicitats, Empar."
A Monet i Riba: "Monet i Riba: un magnífic paral·lelisme. El pioner de la poesia japonesa breu en català i l'impressionista més enamorat de l'art japonès. Gran article!" A En un rodal: No us perdeu l'article d'Empar Sáez sobre Álvaro Reja a Un Capvespre a la Mediterrània" A Monet i Riba: "Empar, no només tinc la magnifica sort de coneixer-te en persona, i per tant ja t'ho havia dit, que m'agrada molt com escrius. Però ara que per fi, tinc un respir per llegir-te i aprofundir vull felicitar-te per la teva interessant secció.
Enhorabona! Un gran treball companya. "
A Sang: "Magnífic poema. Desbordant de força i rima!" 
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada