"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
«Panícula»

Lluís Servé Galan
Sonetàlia -Novíssima lírica clàssica- (Lluís Servé Galan)
"El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement?
Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Hèctor i Andròmaca (Giorgio de Chirico)
"Hèctor i Andròmaca"
Giorgio de Chirico


Magnificència

Esborrany de la mà balba,
Passen els anys i tornes al punt
D'origen, a la primigènia alba
Que ha vist la teva nuesa.

I et miro i sóc ombra clara,
Gessamí arrelat al jardí gerd
Dels teus llavis de bellesa ignara,
Mentre vius quan et sobrevisc.

Magnificència del teu esguard,
Nom collit entre la brava onada
Acollida per la més ampla mar.

Tinc cada gra de sorra en la sang
Per reconstruir la platja del retrobament,
Del perenne empar per al teu rostre blanc.

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Magnificència

Il·lustració:
"Hèctor i Andròmaca"
Giorgio de Chirico
(Volos, 1888 – Roma, 1978)

Referència:
Servé Galan, Lluís. Magnificència. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html



Comentaris a l'autor:

"Catorze versos. Un sonet. El poeta que es cenyeix a un esquema. El ritme. Un mestre: en Lluís Servé Galan. En Sonetàlia, clar. Estrofes. Encavalcaments. Pauses. Repeticions. Experimentació. Paral·lelismes. Novíssima lírica clàssica."

Pere Abad i Sorribes

A Pe curând: "Magnífic sonet. Preciós. Cada vers ressalta el sentiment. M'ha encantat l'última estrofa."


A Desídia: "Que la paraula no calli mai. Que els poetes s'expressin amb la teva capacitat d'expressió, Lluís. Que la paraula només reposi per agafar més forces."



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]