"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Li tremolava la mà
(Núria Niubó i Cabau)


PARAULA DE NÚRIA


Núria Niubó i Cabau
"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.

Paraules.

Provocadores de somnis,
renovadores d’il·lusions,
silencioses,
canviants,
de colors i formes,
amb vida pròpia,
amb força."



Li tremolava la mà

Feia una estona que caminaven tots tres per l'andana, en silenci, mirant-se i fent-se petons.

La Maria li preguntà al pare:
—Per què tremoles, papa?
El pare la mirà i, fent-li una dissimulada rialla, li respongué...
—És el fred filla, és el fred.

La Maria s'estranyà, ella no sentia fred.

................................


Era un dia assolellat de primers d'octubre.
Havíem esperat dues llargues hores la mare i jo.
Després de sis anys, aquella tarda es va fer eterna.

Vaig créixer vivint l'exili del pare entre les històries divertides que s'inventava la mare i les seves llàgrimes furtives, mentre jo em feia l'adormida al seu costat, en aquell llit que se'm feia immens.
Jo també el plorava, al pare, de nit en silenci, mentre esperava que la mare vingués a dormir.
Ella cosia i cosia fins a les tantes de la nit.

—Mama, perquè no escriu més sovint el papa?
—No té temps filla, està molt enfeinat.
—Si treballa tant, per què no ens envia més diners?
—És que els hi confisquen filleta.
—Què vol dir confiscar, mama?
—Quan siguis més gran ho entendràs.

En la meva curta edat, dels tres als nou anys em vaig fer gran, tan gran que aquella tarda a l'estació vaig entendre què volia dir confiscar.

Asseguda al costat de la mare...

La mirava als ulls,
li espurnejaven,
li mirava les mans,
li tremolaven.

Estava radiant la mare.

Les dues portàvem vestit nou, la mare els havia acabat just la nit passada.

—No potinegis tant la foto, Maria.
—És que no em vull equivocar mama.
—El coneixeré, estic segura que el coneixeré, al papa!

Encara ara no entenc com el vaig conèixer, estava tan canviat, tan prim...

................................


—Papa, ja no tens fred, has parat de tremolar...
—Papa, em trobes bonica?

--o0o--

5 de maig, 2010

Li tremolava la mà / CC BY-NC-ND 3.0
Paraules de: Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)

Il·lustració:
Alfonso Sánchez Portela "Alfonso" (1902-1990)


Referència:
Niubó i Cabau, Núria. Li tremolava la mà. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html



Comentaris a l'autora:

A La dansa de la vida: "Desde Argentina - Córdoba

Lo sencill esdevé en art, per explicar el naixement d´una criatura, el retrat d´una dona, la summa perfecció de tote la creaciò.
*Resúm
Una síntesis que llega al alma del artista. Me siento conmovido!"


A La dansa de la vida: "És la dansa de la vida i dels cicles de la vida, des de l'alba fins al crepuscle, dels dies, els anys i les persones. Un poema preciós, Núria, amb la dificultat afegida de cenyir-te'n a la mètrica haikú.

Enhorabona."


A La dansa de la vida: "Haikús encadenats senzills, amables i optimistes. M'han agradat molt."




0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]