"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La sínia»
'La noria'

Antonio Machado

Traducció:  Ismael Tricio Cea
Il·lustració:  Joaquim Sorolla

Sínia, Xàbia (Joaquim Sorolla)
"Sínia, Xàbia"
Joaquim Sorolla


La sínia


La tarda queia
trista i polsegosa.

L'aigua cantava
la cobla plebea
en els catúfols
de la sínia lenta.

Somiava la mula,
pobra mula vella!,
al compàs d'ombra
que en l'aigua sona.

La tarda queia
trista i polsegosa.

Jo no sé què noble,
diví poeta,
va unir a l'amargor
de l'eterna roda

la dolça harmonia
de l'aigua que somia,
i va embenar els teus ulls,
pobra mula vella!...

Però sé que va ser un noble,
diví poeta,
cor madur
d'ombra i de ciència.


Antonio Machado
(Sevilla, 1875 - Cotlliure, 1939)
«La noria»

Il·lustració:
"Sínia, Xàbia"
Joaquim Sorolla i Bastida
(València, 1863 - Cercedilla, 1923)

Traducció:
Ismael Tricio Cea
(Toledo, 1955)
«La sínia»
de l'obra original:

«La noria»

Antonio Machado

La tarde caía
triste y polvorienta.

El agua cantaba
su copla plebeya
en los cangilones
de la noria lenta.

Soñaba la mula
¡pobre mula vieja!,
al compás de sombra
que en el agua suena.

La tarde caía
triste y polvorienta.

Yo no sé qué noble,
divino poeta,
unió a la amargura
de la eterna rueda

la dulce armonía
del agua que sueña,
y vendó tus ojos,
¡pobre mula vieja!...

Mas sé que fue un noble,
divino poeta,
corazón maduro
de sombra y de ciencia.

ooO0Ooo


Referència:
Machado, Antonio.
«La sínia»
'La noria'
Traducció: Tricio Cea, Ismael.
Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010.
Juliol, 2010.
DL B.42943-2011
ISSN 2014-3036

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Pere Abad i Sorribes ha dit...

Gràcies, Ismael, per la teva col·laboració a Lo Càntich i aquesta magnífica traducció.

L'Equip Editorial.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]