La dansa de la vida
Reneix el dia
i l'alba juganera
els cors desvetlla.
Als sentits dorments,
acarona amb tendresa
un raig de sol.
Onegen flaires
al jardí de poncelles,
en brisa suau.
Finestrals oberts,
s'embriaguen els cossos,
plens de natura.
Instants efímers,
càlida melodia,
imatge fugaç.
Desperta a l'amor
la dansa de la vida,
inici i final.
14 de juny, 2010
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
La dansa de la vida / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "HAIKÚS 2010"
Esmeralda Vallverdú - Pere Abad i Sorribes
Referència:
Niubó i Cabau, Núria. La dansa de la vida Lo Càntich. N.4. Haikús i Tankes, 2010. Agost, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/08/lo-cantich-numero-4-haikus-i-tankes.html
Lo sencill esdevé en art, per explicar el naixement d´una criatura, el retrat d´una dona, la summa perfecció de tote la creaciò.
*Resúm
Una síntesis que llega al alma del artista. Me siento conmovido!"
Enhorabona."
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada