En la mort d'un nen
En la mort del nen.
Dormisquegen les estrelles
sota un cel d’estufa de llàgrimes perdudes.
El dia que s’acabin totes les guerres,
prometo, deixaré d’escriure. Un món de caramel
serà, però no serà avui. A la mort del nen.
Un somriure menys.
Una cançó menys.
Ja no buscarà joguines, ni dolços, ni carícies.
En la mort del nen, hi ha persones que se senten
alleujades. No ha estat el seu.
Poden mirar cap a un altre costat i oblidar la imatge
de la mort d’un nen
sota un cel llunyà.
Joan Feliu i Blanes
(Lleida, 1957)
En la mort d'un nen / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "Imatge de Tots Sants"
Wassily Kandinsky (1866-1944)
Referència:
Feliu i Blanes, Joan. En la mort d'un nen. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
2 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gràcies, Joan, per la teva col·laboració a Lo Càntich.
Felicitats! (Avui és Sant Joan)
L'Equip Editorial.
Sobretot, no deixis d'escriure, Joan. Perquè cal denunciar les injustícies creades per la mà de l'home. I perquè som, sou, els poetes, els qui teniu la paraula.
Publica un comentari a l'entrada