![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
El meu poble i jo
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador Espriu
(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)
El meu poble i jo (Les cançons d'Ariadna)
Il·lustració: "HAIKÚS 2010"
Esmeralda Vallverdú - Pere Abad i Sorribes
Referència:
Espriu, Salvador. El meu poble i jo (Les cançons d'Ariadna). Lo Càntich. N.4. Haikús i Tankes, 2010. Agost, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/08/lo-cantich-numero-4-haikus-i-tankes.html
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Jo, que ja conte amb uns anyets, m'he emocionat molt llegint aquest poema d'Espriu. Durant la meva època d'estudiant mai vaig sentir ni una sola paraula en català a l'escola. Hauria desaparegut la llengua catalana? No ho sé, però és de nobles recordar aquells que van mantenir la seva essència.
Felicitats per la revista.
J. Nebot
Publica un comentari a l'entrada