Agulles enverinades
Ell cremava ta pell a la nit freda,
llepava ferides, llevava llagues.
Entre la llei i el llindar de l'abisme
lliscaves de plaer mentre et lligava,
en els teus ulls lluïen mil estrelles
i l'ànima dels llençols et xuclava.
Tallaven l'aire les agulles llargues,
enfilades d'un líquid oníric:
pensament lliure, presó dels lligaments,
pressió alliberava el verí latent.
I et desvetllares en un llit de llàgrimes.
Laura Ropero Ventosa
(Vilafranca del Penedès, 1976)
Agulles enverinades / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "Verí"
Juan Botas (1958-1992)
Referència:
Ropero Ventosa, Laura. Agulles enverinades. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
2 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gràcies, Laura, per la teva col·laboració.
Benvinguda a Lo Càntich!
L'Equip Editorial.
Un poema preciós, Laura! Amb molta força.
Publica un comentari a l'entrada