Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica) «Agònica» Lluís Servé Galan "El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement? Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

"Noia, semi-nua, reclinada"
Egon Schiele

Agònica

Torno als vèrtexs del món,
A la cruïlla darrera de l'ignot
I em perdo per trobar-te.

En els ulls de la mar,
Entre els pous de la set,
On habiti el meu record.

I sé que la quietud
És una agonia que em suporta,
Arran de pell, presa als llavis,
Per no raure enlloc:

La caiguda als teus peus,
El reialme desitjat, la llum
Del vagareig que ha tornat.
I jo també torno, errant, als marges del teu cos.

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Agònica
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)

Il·lustració:
"Noia, semi-nua, reclinada"
Egon Schiele
(Tulln, Àustria, 1890 – Viena, 1918)

Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Es desclou la tenebra

Referència:

Servé Galan, Lluís.
"Agònica".
Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010.
Juliol, 2010.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html