"Noia, semi-nua, reclinada"
Egon Schiele
Agònica
Torno als vèrtexs del món,
A la cruïlla darrera de l'ignot
I em perdo per trobar-te.
En els ulls de la mar,
Entre els pous de la set,
On habiti el meu record.
I sé que la quietud
És una agonia que em suporta,
Arran de pell, presa als llavis,
Per no raure enlloc:
La caiguda als teus peus,
El reialme desitjat, la llum
Del vagareig que ha tornat.
I jo també torno, errant, als marges del teu cos.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Agònica
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
"Noia, semi-nua, reclinada"
Egon Schiele
(Tulln, Àustria, 1890 – Viena, 1918)
Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:
Es desclou la tenebra
Referència:
Servé Galan, Lluís.
"Agònica".
Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010.
Juliol, 2010.
Servé Galan, Lluís.
"Agònica".
Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010.
Juliol, 2010.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada