![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Sona la dolçaina
Sona la dolçaina! Corren els xiquets!
Mocadors al coll! Esperit valent!
Ball de diables, variacions, mudances,
al so de violins, de tambors, de flautes
de timbals, de trons i panderetes,
de cascavells i sonalls.
Entre la pluja de foc i els crits de la gentada
lluiten el bé i el mal, l'avui i el demà,
paròdia, misteri, metàfora i lírica,
del cant sagrat i la cultura profana.
Sona la dolçaina! Corren els xiquets!
Mocadors al coll! Esperit valent!
L'arcàngel caigut, decadent caterva
en danses ancestrals
d’orgia escenogràfica i comèdia d'art.
Pecats capitals, pecadets quotidians,
de rondalla i cantarella,
de còmica gravetat i orgull de la terra.
Sona la dolçaina! Corren els xiquets!
Mocadors al coll! Esperit valent!
Elvira Mestres i Cervera
(Vilanova i la Geltrú, 1940)
Sona la dolçaina / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "Dimoni assegut"
Mikhaïl Aleksandrovitch Vrubel (1856-1910)
Referència:
Mestres i Cervera, Elvira. Sona la dolçaina. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
3 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gràcies, Elvira, per la teva col·laboració i confiar en la nostra revista.
L'Equip Editorial.
Quin poema tan meravellós! És una cançó-poema!
Albert.
Un poema preciós, Elvira; els versos no tenen tan sols bellesa, també contenen sentiment; amor vers allò que expliques. Moltes gràcies pel teu comentari, m'ha permès d'arribar fins al teu espai.
Una abraçada,
Pilar
Publica un comentari a l'entrada