"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Sona la dolçaina
(Elvira Mestres i Cervera)




Sona la dolçaina

Sona la dolçaina! Corren els xiquets!
Mocadors al coll! Esperit valent!

Ball de diables, variacions, mudances,
al so de violins, de tambors, de flautes
de timbals, de trons i panderetes,
de cascavells i sonalls.
Entre la pluja de foc i els crits de la gentada
lluiten el bé i el mal, l'avui i el demà,
paròdia, misteri, metàfora i lírica,
del cant sagrat i la cultura profana.

Sona la dolçaina! Corren els xiquets!
Mocadors al coll! Esperit valent!

L'arcàngel caigut, decadent caterva
en danses ancestrals
d’orgia escenogràfica i comèdia d'art.
Pecats capitals, pecadets quotidians,
de rondalla i cantarella,
de còmica gravetat i orgull de la terra.

Sona la dolçaina! Corren els xiquets!
Mocadors al coll! Esperit valent!

Elvira Mestres i Cervera
(Vilanova i la Geltrú, 1940)
Sona la dolçaina / CC BY-NC-ND 3.0

Il·lustració: "Dimoni assegut"
Mikhaïl Aleksandrovitch Vrubel (1856-1910)


Referència:
Mestres i Cervera, Elvira. Sona la dolçaina. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html


3 [ Comentar aquesta entrada ]:

Pere Abad i Sorribes ha dit...

Gràcies, Elvira, per la teva col·laboració i confiar en la nostra revista.

L'Equip Editorial.

Anònim ha dit...

Quin poema tan meravellós! És una cançó-poema!

Albert.

Anònim ha dit...

Un poema preciós, Elvira; els versos no tenen tan sols bellesa, també contenen sentiment; amor vers allò que expliques. Moltes gràcies pel teu comentari, m'ha permès d'arribar fins al teu espai.
Una abraçada,
Pilar

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]