"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Quan Jo no et tenia
(Fernando Pessoa)
-amb l'heterònim Alberto Caeiro-




Quan Jo no et tenia

Quan jo no et tenia
amava la Natura com un monjo ascètic a Crist.
Ara amo la Natura
com un monjo ascètic a la Verge Maria,
religiosament, a la meva forma, com abans,
però d'una altra manera més commoguda i propera...
Veig millor els rius quan vaig amb tu
pels camps fins a la vora dels rius;
assegut al teu costat reparant en els núvols
reparo en ells millor.
Tu no em vas treure la Natura...
Tu vas mudar la Natura...
Em vas portar la Natura als peus,
perquè tu existeixes la veig millor, però la mateixa,
perquè tu m'ames, l'amo de la mateixa manera, però més,
perquè tu em vas escollir per tenir-te i amar-te,
els meus ulls la van mirar més demorada
sobre totes les coses.
No em penedeixo del que vaig ser en altre temps
perquè encara ho sóc.

Fernando Pessoa
(Amb l'heterònim Alberto Caeiro)
(Lisboa, 1888—1935)
Quando Eu não tinha

Traducció: Paolo Santos
Quan Jo no et tenia / CC BY-NC-ND 3.0

Il·lustració: "La vora del Sena, l'illa de La Grande Jatte"
Claude Monet (1840-1926)


Referència:
Pessoa, Fernando (Caeiro, Alberto). Quan Jo no et tenia. Traducció: Santos, Paolo. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich ha dit...

Gràcies, Paolo, per la magnífica traducció.

Pere.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]