Quan Jo no et tenia
Quan jo no et tenia
amava la Natura com un monjo ascètic a Crist.
Ara amo la Natura
com un monjo ascètic a la Verge Maria,
religiosament, a la meva forma, com abans,
però d'una altra manera més commoguda i propera...
Veig millor els rius quan vaig amb tu
pels camps fins a la vora dels rius;
assegut al teu costat reparant en els núvols
reparo en ells millor.
Tu no em vas treure la Natura...
Tu vas mudar la Natura...
Em vas portar la Natura als peus,
perquè tu existeixes la veig millor, però la mateixa,
perquè tu m'ames, l'amo de la mateixa manera, però més,
perquè tu em vas escollir per tenir-te i amar-te,
els meus ulls la van mirar més demorada
sobre totes les coses.
No em penedeixo del que vaig ser en altre temps
perquè encara ho sóc.
Fernando Pessoa
(Amb l'heterònim Alberto Caeiro)
(Lisboa, 1888—1935)
Quando Eu não tinha
Traducció: Paolo Santos
Quan Jo no et tenia / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "La vora del Sena, l'illa de La Grande Jatte"
Claude Monet (1840-1926)
Referència:
Pessoa, Fernando (Caeiro, Alberto). Quan Jo no et tenia. Traducció: Santos, Paolo. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gràcies, Paolo, per la magnífica traducció.
Pere.
Publica un comentari a l'entrada