No pots comprar-me amb versos d’amor
No pots comprar-me amb versos d’amor.
No pots obligar-me a ser el que no sóc.
No tinc llavis de maduixa, ni cabells d’or.
No sóc transcendental, ni vull morir de goig.
No tinc cos de sirena, ni so melodiós.
No pots fer-me'n musa del teu desamor.
No sóc destinatària de les teves cançons.
No estic destrossada per cap desviació.
No sóc pesadura de cap ratador.
No m'ofego en les aigües del sorral aigualós.
No sóc la pubilla d'un vent tremolós.
No amago les cendres de cap desig morbós.
No ostento malàcia, ni amagatall dubtós.
No sóc lluna plena, ni sol vigorós.
No vull denudar-me'n en un paperot.
No em ric de les gràcies del teu successor.
No sóc presonera de cap fermador.
No sóc suportable, ni emano tebior.
No em mereixo un tedèum, ni un sospir de dol.
No tens cap fermall per lligar el meu cos.
No vull estendre'm sobre un llit gravador.
No sóc verge pura, ni un platònic teagog.
No pots fer-me'n teva. Únicament sóc jo.
No. Mai no podràs comprar-me amb versos d’amor.
Iolanda Balar Das
(Sant Cugat del Vallès, 1990)
No pots comprar-me amb versos d’amor / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "nO !!!"
Esmeralda Vallverdú
Referència:
Balar Das, Iolanda. No pots comprar-me amb versos d’amor. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
2 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gràcies, Iolanda, per la teva col·laboració i confiar en la nostra revista.
Benvinguda a Lo Càntich!
L'Equip Editorial.
Gràcies, Esmeralda, per la magnífica il·lustració.
Pere.
Publica un comentari a l'entrada