Molt més del que jo crec
De manera rotunda, molt més del que jo crec,
veig passar l’existència assegut en un cavall-balancí
(de respatller regulable i de fusta fet).
Amb resistència conservadora, estúpid i ridícul,
i recança d’una vida allunyada de mi mateix,
immers en la rutina d’una ciutat civilitzada,
prepotent, sense escarafalls, inefable,
que tanca les coves dels poetes
per construir vidrieres (i fàlics gratacels).
Sento (perdoneu-me) la irresistible curiositat
de preguntar, embaladit d'encants, en temps d’estiu,
per l’ombrívola cortina de xuclamel fagocitat.
Amb dèria d'escriure i d’expressar-me’n,
angoixat i tatuat (de tinta xinesa),
relato el meu trànsit, i el trànsit dels altres,
proscrit, molt més del que jo encara crec,
amb la diferència, que he perdut la por
de les paraules.
Víctor Llavina "Llavinet"
(Sabadell, 1943)
Molt més del que jo crec / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "El Tàmesi a Westminster"
Claude Monet (1840-1926)
Referència:
Llavina "Llavinet", Víctor. Molt més del que jo crec. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gràcies, Víctor, per la teva col·laboració i confiar en la nostra revista.
Benvingut a Lo Càntich!
L'Equip Editorial.
Publica un comentari a l'entrada