La panera
Dolors Monserdà i Vidal"Mare i nen"
Pierre Auguste Renoir
La panera
Los infants no són a l'hort,
i en vaga estan les joguines;
tampoc a sa mare veig
que jamai los perd de vista.
Si no els oviro en cap lloc,
¡bé en sento la xerradissa
com d'un piulejar d'aucells,
que amb cap més la confondria!
Me'n pujo escales amunt
per allà on les veus me guien;
l'escamot dels desertors
l'he trobat tot de seguida.
Los brilladors raigs del sol
l'antiga cambra il·luminen,
i un ambient de santa pau
hi fa un oreig que captiva.
Blanca panera de joncs
al costat d'un bres s'ovira;
ma filla i los seus infants
l'omplenen de roba fina.
Lo més gran porta els bolquers,
l'altre, facets i camises;
la nena, amb gran mirament,
les gorretes i les cintes.
¡Pobrissons! semblen l'aplec
dels pastors, que ens diu la Bíblia,
portant sos presents humils
al portal de l'Establia.
Al veure'm han deixat prest
la panera que guarnien.
-Mireu, àvia, ¡és per l'infant
que el bon Jesús nos envia!
Lo portarà un angelet
davall ses ales polides.
¡Obriu bé tots els balcons
que no es fes mal amb los vidres!
La mare dolça somriu...
Jo al cel aixeco la vista...
¡Oh, la Verge del Bon Part
prou que mon prec endevina!
Dolors Monserdà i Vidal
(Barcelona, 1845-1919)
La panera
"Mare i nen"
Pierre Auguste Renoir
(Llemotges, 1841-1919)
Referència:
Montserdà i Vidal, Dolors.
"La panera"
Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010.
Juliol, 2010.
Montserdà i Vidal, Dolors.
"La panera"
Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010.
Juliol, 2010.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada