"Canigó"
Toni Arencón i Arias
La de Ribes
Jo tinch una galeria
que va per dintre dels monts
des de la Cova de Ribes
fins al Forat de Santou.
Per un cap veig Coma-Armada
y'ls espadats de Montgrony,
per altre'l riu que anguileja
des de Queralbs a Ripoll.
Mon palau és dins un cingle
que'l Freser parteix en dos,
a cada banda de cingle
tinch finestres i balcons,
ab eureres per cortina,
lligaboscos per festó.
De riba a riba abraçant-se
vells roures me fan de pont,
los que passar-hi m’hi veuen
me prenen per un colom.
Filla d’Armand rei bagauda
encantada allí visch jo,
al valent que'm desencante
prometent-li grans tresors,
donar-li vida més dolça
i fer-lo franch de la mort.
Mentrestant, gentil parella,
Preneu ma corona d’or.
Chor de Goges
Montanyes regalades
són les de Canigó,
elles tot l’any floreixen,
primavera i tardor.
Jacint Verdaguer
(Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902)
La de Ribes (Del Cant VI - Nuviatje)
Canigó: llegenda pirenayca del temps de la Reconquista
Il·lustració: "Canigó"
Toni Arencón i Arias
Referència:
Verdaguer, Jacint. La de Ribes (Del Cant VI - Nuviatje) Canigó. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gràcies, Toni, per la magnífica il·lustració.
Pere.
Publica un comentari a l'entrada