"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

La de Ribes (Del Cant VI - Nuviatge) Canigó
(Jacint Verdaguer)


Canigó (Toni Arencón i Arias)
"Canigó"
Toni Arencón i Arias


La de Ribes


Jo tinch una galeria
que va per dintre dels monts
des de la Cova de Ribes
fins al Forat de Santou.
Per un cap veig Coma-Armada
y'ls espadats de Montgrony,
per altre'l riu que anguileja
des de Queralbs a Ripoll.
Mon palau és dins un cingle
que'l Freser parteix en dos,
a cada banda de cingle
tinch finestres i balcons,
ab eureres per cortina,
lligaboscos per festó.
De riba a riba abraçant-se
vells roures me fan de pont,
los que passar-hi m’hi veuen
me prenen per un colom.
Filla d’Armand rei bagauda
encantada allí visch jo,
al valent que'm desencante
prometent-li grans tresors,
donar-li vida més dolça
i fer-lo franch de la mort.
Mentrestant, gentil parella,
Preneu ma corona d’or.

Chor de Goges

Montanyes regalades
són les de Canigó,
elles tot l’any floreixen,
primavera i tardor.

Jacint Verdaguer
(Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902)
La de Ribes (Del Cant VI - Nuviatje)
Canigó: llegenda pirenayca del temps de la Reconquista


Il·lustració: "Canigó"
Toni Arencón i Arias


Referència:
Verdaguer, Jacint. La de Ribes (Del Cant VI - Nuviatje) Canigó. Lo Càntich. N.3. Estiu, 2010. Juliol, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/07/lo-cantich-numero-3-estiu-2010.html


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich ha dit...

Gràcies, Toni, per la magnífica il·lustració.

Pere.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]