"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

El mercader de tulipes:
«De la viola cinturada del teu cos...»

Toni Arencón i Arias
El mercader de tulipes (Toni Arencón i Arias)
   "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

Cos de viola (Toni Arencón i Arias)
"Cos de viola"
Toni Arencón i Arias


«De la viola cinturada del teu cos...»


Embolcat
en la perpètua foscor dels meus pecats,
només trencada
pel tremolor argentat de les estrelles,
aquesta nit, de carícies i besades, puc extreure,
de la teva esquena de viola vernissada,
les notes d'un cànon sublim i celestial, ardent,
somiat en la deriva del furor d'aquest silenci.

     Convulsaré, desviació angulada, el teu ésser sota l’arc executor, des del teu solc posterior, de mosaic i abisme gaudinià, fins a la pell del coll de la fusada, darrere les orelles. Acariciaré les cordes de trena de fibra natural. Et mostraré com ets: impúdica, invisible, oscil·lant... delectant... Com les ales de l'àngel que vàrem veure, desfullades al crepuscle, una nit de Primavera.

     Et tancaré, presonera de la meva abraçada el·líptica. Descobriré la màgia de la teva pell de vellut. Descobriré la teva geografia. Penetraré en les valls més amagades. Desintegraré l'esforç entre les mans. Sentiràs el goig als llavis assaborint els secrets del sons i dels plaers eflorescents. Despertarà la teva set salada. Abrupta. Serà com la mar. Serà com les onades. Serà com la pluja esquitxant la primavera. Serà un brunzit sedós, flanquejant els plecs del sentit sobre la caixa de ressonància de l’ànima encoberta. Olor de nit fosca, humida i tendra, d'obertures estimades i amassades, sense prominències òssies, tota carn fugitiva, sense espines. Olor a albada lúbrica, a rosada, a gessamí i a cançó de vent naixent. Olor de ritual mediterrani. Sabràs a parèntesi i a tumult. A barra harmònica. Sabràs convulsiva i acoblada. Sabràs recíproca i fluctuant. Sabràs captiva i impulsiva. Sabràs.

Ex
tR
au

...
dE
La
vIo
lA
cinturada del teu
cos, les notes d’un cànon
sublim i celestial. Straccato en
quatre cordes. Els músculs tensos.
La postura exacta. Arc de llengua i
got de rom de melasses de sucre
de canya brava cubana. De ràbia
repetida, refregaré les cordes
i dessagnaré la barbada. Com jo et
tocaré, amada meva, ja mai
ningú no sabrà tocar-te.
Els teus pits, d'alabastre,
oscil·laran, s’inflaran de música, els
mugrons, brollaran. Devoraré el teu
ésser, ja fos entre els llençols. Veuré
la teva ànima amagada, sota la efa dels
teus glutis. Miscel·lània. Sota el remelic
perfecte del teu ventre, cridaran les teves
entranyes subterrànies, destrossant les
sordines, demanant cobrir d'amor urgent
el buit orfe i vagabund de l’arabesc
lasciu. Origen del món i del meu
món. Temple estradiolat.
Infern i Cel.

     Serà el moment, serà el turment, la meva elevació superarà la teva. Pizzicato, el punt vermell vibrant, anhelant i anhelat. Transformat en un llampec de sexe ardent i de terra esquerdada. Volcà de foc, agraït i agraint. Eriçada, retòrica, la taronja dolça de la pell.

Extrauré vibratos del teu cos de viola de luthier,
de la teva esquena de violí d’Amati,
del teu solc de violoncel Stradivari,
de la teva espina de contrabaix Stainer,
de les teves cuixes de Viola d'amore
i de les teves corbes de viola d'arc de Mirecourt.

     Cavalcaré. T’abrasaré, barroc, amb barba zíngara de deu dies de castedat. Tremolaràs. T’estiraràs, metàl·lica. Descendiràs. Pujaràs, tensiva. T’encendràs, encara més. Perduraràs. Cridaràs a veu de crit, exclamaràs, un gemec definitiu, clavant les ungles als palmells estigma de les mans (per no fer-ho sobre les meves espatlles... sobre la meva esquena... sobre el meu clatell...)

     Jurant un goig de delit. De injúria i de poema. De lliurament. De riallada encadenada, grotesca, feliç i continguda amb les mans. Amagada, com la lluna, avergonyida i humida per l’excés, encesa i excitada, mirant-nos de reüll, des del cel; i que t’acompanyarà després, en silenciar-se el cànon dels meus somnis en una cançó de bressol, mentre jo, encara, acaricio, estimulat i mandrós, rabiós i ardent, el solc tendre que descansa.


Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«De la viola cinturada del teu cos...»

Il·lustració:
"Cos de viola"
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)


Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«De la viola cinturada del teu cos...».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.10


Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html

Lo Càntich - Número 2 - Primavera, 2010
Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Pere Abad i Sorribes ha dit...

Gràcies, Toni, per oferir-nos la teva poèsia, la teva prosa i les teves imatges.

Pere.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]