El mercader de tulipes: «De la viola cinturada del teu cos...» Toni Arencón i Arias "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

"Cos de viola"
Toni Arencón i Arias

«De la viola cinturada del teu cos...»

Embolcat
en la perpètua foscor dels meus pecats,
només trencada
pel tremolor argentat de les estrelles,
aquesta nit, de carícies i besades, puc extreure,
de la teva esquena de viola vernissada,
les notes d'un cànon sublim i celestial, ardent,
somiat en la deriva del furor d'aquest silenci.

     Convulsaré, desviació angulada, el teu ésser sota l’arc executor, des del teu solc posterior, de mosaic i abisme gaudinià, fins a la pell del coll de la fusada, darrere les orelles. Acariciaré les cordes de trena de fibra natural. Et mostraré com ets: impúdica, invisible, oscil·lant... delectant... Com les ales de l'àngel que vàrem veure, desfullades al crepuscle, una nit de Primavera.

     Et tancaré, presonera de la meva abraçada el·líptica. Descobriré la màgia de la teva pell de vellut. Descobriré la teva geografia. Penetraré en les valls més amagades. Desintegraré l'esforç entre les mans. Sentiràs el goig als llavis assaborint els secrets del sons i dels plaers eflorescents. Despertarà la teva set salada. Abrupta. Serà com la mar. Serà com les onades. Serà com la pluja esquitxant la primavera. Serà un brunzit sedós, flanquejant els plecs del sentit sobre la caixa de ressonància de l’ànima encoberta. Olor de nit fosca, humida i tendra, d'obertures estimades i amassades, sense prominències òssies, tota carn fugitiva, sense espines. Olor a albada lúbrica, a rosada, a gessamí i a cançó de vent naixent. Olor de ritual mediterrani. Sabràs a parèntesi i a tumult. A barra harmònica. Sabràs convulsiva i acoblada. Sabràs recíproca i fluctuant. Sabràs captiva i impulsiva. Sabràs.

Ex
tR
au
rÉ
...
dE
La
vIo
lA
cinturada del teu
cos, les notes d’un cànon
sublim i celestial. Straccato en
quatre cordes. Els músculs tensos.
La postura exacta. Arc de llengua i
got de rom de melasses de sucre
de canya brava cubana. De ràbia
repetida, refregaré les cordes
i dessagnaré la barbada. Com jo et
tocaré, amada meva, ja mai
ningú no sabrà tocar-te.
Els teus pits, d'alabastre,
oscil·laran, s’inflaran de música, els
mugrons, brollaran. Devoraré el teu
ésser, ja fos entre els llençols. Veuré
la teva ànima amagada, sota la efa dels
teus glutis. Miscel·lània. Sota el remelic
perfecte del teu ventre, cridaran les teves
entranyes subterrànies, destrossant les
sordines, demanant cobrir d'amor urgent
el buit orfe i vagabund de l’arabesc
lasciu. Origen del món i del meu
món. Temple estradiolat.
Infern i Cel.

     Serà el moment, serà el turment, la meva elevació superarà la teva. Pizzicato, el punt vermell vibrant, anhelant i anhelat. Transformat en un llampec de sexe ardent i de terra esquerdada. Volcà de foc, agraït i agraint. Eriçada, retòrica, la taronja dolça de la pell.

Extrauré vibratos del teu cos de viola de luthier,
de la teva esquena de violí d’Amati,
del teu solc de violoncel Stradivari,
de la teva espina de contrabaix Stainer,
de les teves cuixes de Viola d'amore
i de les teves corbes de viola d'arc de Mirecourt.

     Cavalcaré. T’abrasaré, barroc, amb barba zíngara de deu dies de castedat. Tremolaràs. T’estiraràs, metàl·lica. Descendiràs. Pujaràs, tensiva. T’encendràs, encara més. Perduraràs. Cridaràs a veu de crit, exclamaràs, un gemec definitiu, clavant les ungles als palmells estigma de les mans (per no fer-ho sobre les meves espatlles... sobre la meva esquena... sobre el meu clatell...)

     Jurant un goig de delit. De injúria i de poema. De lliurament. De riallada encadenada, grotesca, feliç i continguda amb les mans. Amagada, com la lluna, avergonyida i humida per l’excés, encesa i excitada, mirant-nos de reüll, des del cel; i que t’acompanyarà després, en silenciar-se el cànon dels meus somnis en una cançó de bressol, mentre jo, encara, acaricio, estimulat i mandrós, rabiós i ardent, el solc tendre que descansa.

Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«De la viola cinturada del teu cos...»

Il·lustració:
"Cos de viola"
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)

Referència:

Arencón i Arias, Toni.
«De la viola cinturada del teu cos...».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html


Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010