«Platònic» Alan Valles

Platònic

Perquè vas ser la primera,
la més crua i més humana, dèria adolescent,
que els extrems aplegaves
i el dolor apaivagaves
al mateix temps.

Potser, per això, et vaig estimar tant,
(bojament, desesperadament, contràriament...)
per la teva ànima, encara ingènua,
per la teva oculta feminitat, precoç.

Com a una reina, com a una deessa,
sense prudència, obsessió tràgica,
et vaig estimar durant anys,
compartint jocs i temors,
assaborint ocults pecats i nous amors,
tendres mirades
i confidències,
i gaudint junts d'una efímera adolescència.

Sí, els anys han passat, el temps ha passat,
inexorable,
floquets de neu han pintat taques blanques
als cabells negres,
ara, quan et veig, no puc més que recordar
aquell amor profund, tremolós, amagat,
ocult al vent, orfe d'abraçades,
càntic mut,
goig en silenci,
sense igual.

Alan Valles
(La Paz, Bolívia, 1957)
Platònic / CC BY-NC-ND 3.0

Il·lustració: "Nymphéas bleus"
Claude Monet (1840-1926)

Referència:

Valles, Alan.
«Platònic».
Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010.
Abril - Maig de 2010.
ISSN 2014-3036

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html


Lo Càntich - Número 2
Primavera, 2010